Vides

En breu ompliré una pagina més en aquesta etapa, un revolt en el camí. No se pas que esdevindrà, però se del cert que no podré oblidar. Pq a vegades, i estic convençuda que hi ha gent en el món que pensa el mateix que jo, d'allò que menys esperes més t'aporta com a persona. Enriqueix els teus dies de llum encara que no brilli el sol, de purpurina i garlandes encara que no sigui Sant Joan. Passejaré per carrers antics de la ma del meu present, degustant una vida sense preses ni rellotges. Un cap de setmana que pintaré llarg amb un dilluns diferent. Un dilluns que per ser només meu el robaré del calendari. Així que si us desperteu i resulta que ja és dimarts no us estranyeu!! Aquest cop pactaré amb el diable pq res canvii, pq res s'esfumi amb l'arribada d'un nou any. A no se un dessig molt secret es faci realitat.

Gana!

Se que no hauria de protestar, que hi ha molta gent en el món que passa gana. Que hi ha guerres, tsunamis i terratrèmols que posen a la gent al límit. De les seves forces, de la seva esperança, de la il•lusió i la vida. Però jo avui tinc gana, molta gana. Fa estona que no faig més que pensar en els macarrons al forn que tinc preparats a casa avui per dinar. Macarrons a la bolonyesa, gratinats, amb formatge fos pel mig. Amb salsa de debò, d'aquella que faria la meva yaya si me'ls hagués fet ella. Condimentada amb tot el que vaig trobar per la cuina i vaig creure que hi quedaria bé. I ja us puc dir que hi va quedar, de bé, de bo. Tinc l'anima als peus, la tinc en els ossos, amb cara de pena i ploriquejant. No puc ni pensar, crec estar escoltant la campana del microones. Però per tot això encara queda molt, queden 34 minuts per les dues, queden 20 minuts caminant fins a casa, i els 4 de rigor per escalfar-los. Per postra hi ha púding italià de pa i pomes. Una delicatessen de la cuina per a solters, del manual de supervivència per joves emancipats.

Pastissos només per tu

Si pogués et faria un pastis. Gros, de xocolata.
Encendria les espelmes que serien de mil colors.
Una gran festa ompliria la casa de garlandes
i rialles que s'escoltarien des del carrer.
Les estovalles parades entre plats de cartró,
cadires plenes de culs inquiets.
El rostre amagat entre la penombra dels desitjos
i la clara llum dels teus anys passats.
Si pogués et faria un pastís.
Gros de xocolata, de tot els gustos només per tu.

Avui estic contenta

Avui estic contenta. Tinc unes ganes boges de que les hores passin i passin. Que les agulles corrin a la velocitat de la llum sobre el rellotge. Se que just avui fa dos anys era a Londres, se que just avui fa un any era a Dublín, se que just avui encara sóc a Barcelona, per poc temps, per pocs dies. La paciència mai a estat entre les meves virtuts i tinc un formigueig a la boca de l'estomac, a les mans, a les cames, que fa que no pugui estar-me quieta. Palpitacions com papallones que revolen entre el neguit i la il•lusió, entre la por a algun imprevist i la felicitat que avui m'ha pintat un somriure. Saltaria d'alegria si la formalitat no m'ho impedís. Parlaria i parlaria, ja m'ho fan això els nervis. Potser pq és dilluns i encara queda molt per tot allò que esdevindrà passat en pocs dies, potser pq les coses a vegades volen sortir bé, tan és sigui pel motiu que sigui avui estic molt contenta. Amb el món, amb la meva vida, amb el passat, amb el present. Amb les coses que han de venir i les que no tornaran mai. Avui si brilles el sol seria un dia perfecte!

Cristales en la boca

La aparición de un cristal en mi boca pierde fuerza a medida que pasa el tiempo, a medida que la lluvia cae intermitente sobre el asfalto. Quizás no sepa nunca como llegó hasta allí. El hecho es que no pasó y todo quedó en una insulsa anécdota que jamás contaré a mis nietos. Mis sueños de faquir no tuvieron ni siquiera un lugar en la memoria. De momento las secuelas perviven, hasta que un día al despertar, ni si quiera me preocupe de ponerme las zapatillas para ir al baño... Este mes de lluvia coincide con un mes de cristales rotos y de vasos sedientos de sangre. Tened cuidado con los descuidos y sobretodo con los vasos ajenos.

Curt, curt.

Curt, curt era el cabell curt que duia ahir. Curt, curt i torna a ser estiu. Les coses van i venen, els dies passen i les nits de divendres arriben de nou. Hem poso les ulleres per poder veure el món en aquest dia plujós, que fa que se m’embrutin. Curt, curt i de guapos anem de nou per la vida, amb mirada innocent i complexes d'edat. I tot sembla per estrenar, curt, curt i les persones canvien d'aspecte i volen fer-nos creure que són "extranys", o potser només sigui la meva vista que ja m'enganya. Curt, curt i m'enamoro de la vida malgrat el meu mal humor habitual, malgrat la "bruja del paramo" insisteixi en enviar els seus "secuaces". Somric. Avui torna a ser divendres curt, curt tot i haver de treballar moltes i moltes hores. L'últim divendres, la setmana que ve les coses de nou seran noves per fi. Curt, curt i les paraules no saben com dir tot el que m'agradaria dir.

Feliç 15 de Maig

Tres cents seixanta cinc dies i torna a ser quinze de maig. Tot i que els temps mai s'atura, tot i que el temps s'allarga quan menys ho volem i lent quan més presa tenim, en aquesta vida, fins i tot el temps acaba sent relatiu. I relatiu és que ens tornem a trobar just en aquest punt del camí. Un punt on sempre faig una ullada al meu voltant i apareixen els records de les vides passades, de les futures i les grans esperances. Avui, sota un sol d'estiu, deixo lliscar suaument els dits sobre un teclat antic. Ressonen en el buit notes perdudes que fan escapar somriures nostàlgics i se que fins i tot l'amor és relatiu.