És broma, poma!

Sants Innocents, un dia com qualsevol altre per celebrar el que ja no som, el que ja no podrem ser, degut al pas del temps. Estigueu a l'aguait i no us deixeu enredar, les llufes van i venen i tots en serem víctimes.

Hoy te soñé

Hoy estas tan lejos que no recuerdo si solo te soñé. Es tan extraña la soledad, se pega a la piel, al pelo, al corazón. Y te extraño, desde lo más hondo de mi ser, te extraño y me pierdo por los laberintos de mi oscuridad. Se que no debería, que estoy cometiendo el mismo error de siempre. Pero divaga, mi mente divaga al sentirse tan pérdida como hoy. Quisiera poder decir que soy fuerte, pero me asusto y corro hacia ti. Buscando ese refugio, mi refugio. Y no estas, pq hoy estas tan lejos que no recuerdo si solo te soñé. Mis dedos, fríos de ti, pierden el sentido de la realidad, y caen junto a mis pies. Arrastrando brazos, cuerpo, mejillas. Y allí tumbada, sobre el lodo, que mis lagrimas forman ríos en tu búsqueda. Y aunque el aire, aliento de este invierno, no trae noticias, sigo soñando en un despertar donde tu ausencia no sea mi vida.

Solitut

Asseguda a les portes d'aquest nou any, em resisteixo a creure tot el que he perdut, tot el que he guanyat, tot el que hem queda per viure. Estic al vell mig del no res, construint somnis, desfent nusos d'una xarxa trencada. Passen tant ràpid, els anys, que no fa justícia el record. I aquest 2008 que entra sense fer soroll, amb un sac ple de promeses de dies per estrenar, s'encapritxa llarg i feixuc, llarg i cansat, llarg i pesat. Passen els anys sense adonar-nos, però algú va inventar dies com aquests, dies en que toca fer balanç d'una vida en préstec, i ara s'han de pagar interessos, per tota la felicitat robada.

Sopar de Nadal

Ahir, malgrat el panorama que se'm presentava, al final vaig poder anar al sopar de Roca. Les casualitats de la vida van voler que tinguéssim per tercer cop consecutiu el mateix soci, ja començo a pensar que el senyor tb fa tongo amb nosaltres sense adonar-nos. I el destí va fer que acabéssim tots cinc a la mateixa taula. Ha estat la vegada que més he gaudit i això que no podia parlar gaire degut al mal de coll que tenia, i que tinc (clar que avui ja és inaguantable). Hauria de fer un esforç per no parlar però em resulta casi impossible.
En fin, que vam estar fins a final de festa, que el cos ja no aguantava per anar a Luz de Gas. Tot i això vam arribar a casa a les quatre del matí!!!!!
Els de Girona genials com sempre i un dels beky's va triomfar com un campió, va ser el rei de la pista jejejeje

Toy malita

Sí, per fi a arribat l'hivern, jo a 39 de febre i mig moribunda al llit. Clar que no ha estat excusa per no venir a treballar, i avui el sopar de Nadal. Ahir ja tenia tots els sintomes, tot el dia arrossegant-me pels passadissos, mirant la pantalla de l'ordinador com esperant una resposta, un "marxa cap a casa" que no va arribar fins a les 7:20h de la tarda. I com a puntilla final a un dia tan esplèndid, la notificació de les regularitzacions de sou. Que us he d'explicar...
En fin, la vida és així de cruel amb nosaltres. Tots els plans que tenia per avui s’hauran de posposar, o potser no... però ara només tinc ganes de dormir, dormir molt.

Desengany

Avui estic desenganyada, avui estic decepcionada. I tot i que les coses s'han presentat millor del que esperava, avui no és un dia feliç. Les coses es tenyeixen de gris, fins i tot el cel a perdut el seu color. I com una marea de cru a cobert tot el que sóc. Avui no hi hauran somriures, avui no hi haurà res pel que viure. La foscor m'acompanya de la mà murmurant tots els canvis que vindran, tots els canvis que no vull que vinguin. Ara després de tot, encara diuen que sóc afortunada. Conformar-se amb tan poc fa que ens arribem a creure que no valem per a gran cosa.

Jo vull...

Jo vull un amor de mans i peus. Un amor que no s'escapi per les nits en busca d'altres somnis. Impregnat de realitat i pomes de caramel. Jo vull un amor, dels de pel•lícula, dels d'aixecar-te pel matí i poder amagar-te del món abraçada a la seva esquena. Dels que no t'abandonen mai, dels que creen vincles, llaços, nusos. Jo vull un amor, un de sol, dels de tota la vida, dels de sempre i per sempre. Mirar al fons d'uns ulls i saber, només saber-ho. Vull el pes dels anys, que m'atrapi el temps agafada de la mà, amb pas lent i bastó. Plena d'arrugues, una per cada moment de felicitat. Jo vull compartir, donar, a caudals, a cabassos i a cegues. Vull tornar a creure, vull tornar a tenir fe.

Sopars d'amic invisible

Va ser un divendres divertit, amb molt de fred i ampolles reomplertes. Van tirar la casa per la finestra i fins i tot va corre el cava. Faltava la Laia i es va notar, espero que no tingui excusa per a la pròxima.

Somnis a mitges

Fa temps van haver somnis, projectes que el destí, la vida, van voler que quedessin sense acabar. Avui, a les portes d'aquest nou any que entra, aquest nou any plè de reptes i canvis en l'horitzó, m'agradaria com a propòsit d'any nou, reprendre tots aquells projectes que van quedar a mitges. Se que ja no tinc el suport, les ganes i el saber, però ho puc fer. I com a tot projecte, ha de tenir el seu inici, la seva trama i espero que el seu final. Segurament necessiti la implicació dels que sempre s'impliquen i no m’abandonen. Aquest any, aquest 2008 que entra amb tantes ganes de tant, sigui tot allò que dessitjo.

Bon Nadal a Tothom!!!

Bon Nadal i feliç any nou a tothom!!!!

Com sempre i sense adonar-nos ens tornem a trobar tots en aquestes dates. Moments de retrobaments, de pensaments, de nostàlgia i alegria. El Nadal amb les seves llums de colors, el fred en les butxaques i la il·lusió d’un any més. El balanç del viscut i l’esperança del demà. Els oblidats propòsits d’any nou, que com sempre tornen a casa per recordar-nos que l’any que ve intentarem ser millors. Malgrat no tenir neu, jo ja tinc l’arbre a casa, amb llumetes que brillen i un tió escanyolit que es nega a menjar-se la taronja. Avui com sempre el Nadal truca a la porta per omplir-nos les cases de família, de regals i rialles. D’àpats inacabables i el somni secret de menjar-me totes les gambes!!
Us vull desitjar salut i fortuna, amor i felicitat, els típics i tòpics de cada Nadal. Però la intenció és el que compte, oi? Bé, de fet és l’excusa per escriure-us a tots i saber de vosaltres. Sou part del meu balanç anual i no puc deixar d’enyorar-vos.
A tots moltes gràcies,

Semblances

%1

Fred

Fa fred, últimament molt fred... sí, tots sabem que l'hivern ja es aquí, però algú m'ha preguntat?? A ningú se li ha ocorregut pensar que hi ha gent que no hem nascut per passar fred??? Que vivim sota una muntanya de mantes, intentant hivernar, esperant de nou una primavera, plena d'al·lèrgies sí, però amb sol i pluges, amb la il·lusió renovada d'estrenar per fi les samarretes de màniga curta de la nova temporada. I si aquest fos només el nostre mal, potser a la majoria no els importaria que uns quants visquéssim condemnats a no sortir de casa, a gastar el sou en calefacció i perdre els pocs amics que poguéssim tenir. El mal és que la gent com jo sempre acaba passant les seves nits amb gent "normal", gent amb una temperatura corporal més elevada, amb els peus sempre calents i no disposats a dormir amb un os polar.
Ja voldria saber jo que pot tenir de sexy la samarreta de pelfa interior, el pijama de franel·la i com a complement final, uns preciosos mitjons a conjunt. I no, no ens enganyem, no existeix el terme mig, dutxar-se amb l'aigua calenta és un luxe que molt pocs podem gaudir, per tant pq desaprofitar-ho??? Que les dones ens hem de baixar els pantalons per pixar és un fet irrefutable, pq he de passar fred mentre estic allà mig despullada, tenint com a banda sonora el repicar de les meves dents?? I no és que no tingui greix corporal i natural, senzillament el meu no funciona. El meu només serveix per no deixar-me enfundar els pantalons de l'any passat, que tan m'agradaven. Oh! Pq món cruel!!

De Sinatra

Se que us ho dic moltes vegades, però feu-me cas si us dic que us assegueu tranquil·lament en la vostra cadira, engegueu els altaveus ( o en el seu defecte poseu-vos els auriculars) i doneu-li al play. Aquest moment és només per a tu...
Un clàssic, un plaer pels sentits, en una terrassa, sota les estrelles, en una nit d'estiu... i el record.

PD: Vols ballar amb mi???

Tu&Jo

Avui no se pq t’abraçaria molt... o potser si que ho se... avui estic com el dia.

De dies

Avui estic com el dia, del reves i de gris. Amb el fred que se m'escapa per tots els racons. Avui estic com el dia, de vacances i silenciós. Amb ganes de res i fent poc. En letargia mental i deficiència sentimental. Avui estic com el dia, carregada de nostàlgia i amb sentiments enfrontats. Amb necessitat d'oblidar i sense forces per fugir. Avui estic com el dia, aturada en el temps i amb urgències d'afecte. L'hivern cobreix els pensaments i la foscor els guia entre les hores. Avui estic com el dia, esperant un altre dia, esperant que arribis amb aquest nou dia...

Meme....

Agafo el relleu!!
Sí, però tinc un petit problema. A casa no tinc ordinador i quan vaig a casa els pares faig servir l'ordinador de la meva germana ( de fet és de les dues, però només hi ha un perfil) així que el seu fons d'escriptori és una foto que ni de bon tros seria la que jo escolliria. Tinc l'ordinador de la feina però de segur no seria legal penjar el fons de pantalla que tinc, i més tenint en compte que és un bufet d'advocats....
Per tant hem quedo amb poques opcions, podria posar el fons d'escriptori que tenia quan vivia a casa, però segurament seria políticament incorrecte i podria ferir a gent que m'estimo, a part de formar part d'un passat ja molt llunyà. Era una foto bonica, al menys per mi, un moment inoblidable, un de tants. Deixant la melancolia a part només hem queda l'opció d'escollir el fons que triaria si pogués, tot i saber que el canviaria sovint.

Ara són formatges, demà seria el tiler en flor, passat l'excursió al Garraf o Torredembarra, del Nadal, dels Reis... i algún dia inclús posaria alguna només per creure en el que ja no hi crec...

Veig que he de passar el relleu, així que ja sabeu:

- Santi

-Anna O.

-Patrícia

Miratges

A vegades la nostàlgia fa de les seves. A vegades el cor confon la raó. Com un nàufrag que veu terra allà on només hi ha mar, els miratges apareixen i desapareixen i tan sols queda el regust amarg d'allò que tan vam estimar. La pèrdua crea cicatrius que el temps no borra ni difumina, fereix l'anima i podreix el cor. Res queda rere el miratge, el recomposar dels dies i de les nits. Aquest no veu, no parla ni sent i jo ho faig pels dos. Els pensaments deriven en un mar avui en calma, sense pirates ni tempestes, sense illes ni tresors, sense esperança ni records.
Seuré en un banc a esperar veure el món girar de nou, esperant no trobar-me mai més amb miratges de l'ahir...

Nines

Si una cosa vaig aprendre fa molt i molt de temps és a no esperar que algú endevini allò que vols. Per això avui comença la campanya de Nadal oficialment en el meu món de yupy. He vist el regal ideal, allò que vull, allò que amb un petit gest seré completament feliç. Pobre del que li toqui comprar-ho, tindrà un mes sencer de mal sons. Aquest cop, tinc molt clar el que no vull, tinc molt clar el que espero, tinc molt clar que necessito per ser feliç i no em conformaré mai més amb menys. Cada dia al despertar, miro al futur de cara i se que sempre seguiré sent jo, per molt que ja no agradi, per molt que ja no m'estimin, per molt que les coses ja no siguin el que eren. Ara tinc a la tauleta de nit un gat daurat i una nina de fireta amb aires orientals, que serà el següent.....

Tu corazón....

“Llevo tu corazón conmigo,

lo llevo en mi corazón
nunca estoy sin él

allá donde voy vas tu querida,

y todo aquello hecho solo por mi

lo haces tú, mi amada,

no temo al destino,

porqué tu eres mi destino

mi amor no quiero ningún mundo

pues hermosa… tu eres

mi mundo mi cielo

He aquí el mayor secreto

que nadie conoce

he aquí la raiz de la raiz

y el brote del brote

y el cielo del cielo

de un árbol llamado Vida
que crece más

de lo que el alma puede esperar

o la mente ocultares

la maravilla que mantiene

las estrellas separadas

llevo tu corazón…lo llevo en el mio.”

Sopars d'Aniversaris Feliç

En pocs moments, en moments com aquest, et retrobes amb la gent que estimes, la gent que tan trobes a faltar. Les mirava i era com si mai haguessin marxat, les mirava i era com si res hagués passat. Va ser tan sols un instant... però sempre les portaré amb mi.