Hem canviat d'estació i com qui no vol la cosa els dies s'han anat escurçant. S'han anat encongint. Al canviar d'estació arriba la tardor, que tan m'agrada, i aquesta porta l'octubre que ja no espanta. Però aquest any l'octubre ve carregat d’enyorança i tot i que no li vull fer cas, s'ha colat per l'única porta que quedava oberta. M'omple les nits de somnis "extranys" de cares lleugerament familiars. Barrejant el passat i l’oblit. Un neguit s'ha instal•lat de nou allà on resideix la calma i durant els dies només regne el mal humor.I respiro.
Només respiro.
Deixo passar els dies pq l'octubre sempre passa. I arribarà Novembre i tal dia farà un any...
