Sempre he esperat que la
vida amb sacsegi amb força, que per fi arribi el gir esperat. Fora plors, fora
tristors només llum. Fa temps que la vida no em sorprèn, no de la manera que
vull. I de cop arriba un aire renovat en forma de ganes i m’aixeco d’un salt de
la cadira. Avui sóc jo qui vol sacsejar la vida. I he fet un pas, allunyar-me
de la meva zona de confort. Alguna cosa dins meu vol canviar i aquest cop es de
veritat. Seran els projectes que tinc davant que fan que miri més enllà del meu
melic. Que em fa por ser extravertida, doncs ho seré. Que no bec vi, doncs en
veuré. Que no se parlar en xinès, doncs n’aprendré. Tinc ganes de riure i de
fer-ho molt. Cauré sis vegades més i m’aixecaré vuit pq avui sacsejo la vida i
necessito saber que estic aquí, que no sóc invisible.
