Orgullo y prejuicio

Hem deixat passar els anys i la rutina arriba fins hi tot allà on tot era nou. Costums nous que desapareixen darrera els dies grisos d'un treballador assalariat normalet. Però la realitat ens colpeja quan menys ens ho esperem i de "cop i repent" necessites aturar el món i baixar-te. Agafar els teus mitjons blancs i enfonsar-te sota el fang per no sentir res. Per no sentir com el dolor t’estripa cada part del teu cos. Amb aquell regust amarg als llavis que encara no has pogut oblidar. Necessites autocompadir-te, arrossegar-te pel terra sobre la teva pena, no vols paraules de consol, no vols saber que demà hauràs de seguir lluitant. Pares el món per saber que també et vols rendir, i durant aquest temps et rendeixes. T'abandones al teu propi mal son, deixes escapar la ràbia, deixes sortir de dins teu aquell jo tan secret que no veu mai la llum del sol. El ser obscur que a vegades creu que ets. Aquesta nit el món es pararà només per tu, pq puguis perdre't en un món només per tu. La teva parcel•la de fang on poder-te rebolcar.

Aquesta nit és nit de Haagen...

Un momento para todo

Hay, dicen, un momento para todo, un momento para reír, un momento para llorar. Y en los tropiezos hay momentos para reflexionar. Pq hay verdades que posponemos, discursos que se trazan a lo largo de los años pero que nunca acabamos. A sido en estos días que he estado pensando en todas esas palabras que quiero decir, que quiero ordenar para ti. Se que se resumen en un simple "te quiero", pero no se me da bien eso de resumir.

Hoy tengo un momento para ti.
Después de días enteros sin descanso hoy por fin llega la paz. En el silencio es donde encuentro tu recuerdo y empieza a doler esa ausencia que insiste en llamar. Meditando sobre mi vida sin ti, sobre mi vida contigo, me sorprendí el otro día adorando tu voz. Te cogí la mano, acaricie tu rostro envejecido por los años. Bese tus mejillas como tantas otras veces, tu, lo hiciste antes conmigo. Te acaricio los brazos que reposan sobre sabanas blancas. Hablamos de banalidades y me repites que tienes una fotografía en la cristalera del comedor, donde aparecen dos niñas pequeñas. Una fotografía que me confiesas mirar a menudo, y creo entender que tu también echas de menos aquellos años. Habrá gente que no te perdone tus errores, habrá gente que hasta te guarde rencor por ellos. Pero esos errores te llevaron a ser la persona que conocí, la persona que me amo por encima de muchas otras cosas y que amaré hasta el fin de mis días, cuando nos volvamos a ver de nuevo después de que te hayas ido. Siempre has sido para mi la lluvia en mi jardín, el lugar más secreto, mi refugio del mundo. Te pedí una vez que no me faltarás nunca y no quisiste prometérmelo, me contaste que todo el mundo tiene su momento y que hay un momento para todo. Un momento para reír, un momento para llorar y ha llegado mi momento de aprender a dejarte marchar.

We go to Rome!!!! Andiamo

Se que en menys d'un mes estaré passejant per la "Big apple".
Però ja tinc un altre plan i m'encanta!
M'agrada tenir mil plans, no començar una cosa que ja tinc una altre en marxa.
Aquest cop no és una proposta, una idea o simplement un desig, aquest cop ja tenim els bitllets i és que meravellosament marxem a ROMA! M'agrada Roma, els seus carrers, els seus colors, la seva gent i com no, el seu menjar, els seus gelats. Marxem l'equip al complet, de nou i m'agrada. Estic nerviosa, estic emocionada. Dormirem en albergs, caminarem quilometres i riurem encara més. Aquesta vegada amb aires mediterranis i souvenirs en ruïnes. Seran dos dies intensos i segurament acabem estirant-nos de les orelles, però sempre quedaran les hores passades juntes a l'altre punta del món...

Vent

Bufa el vent i estic de tardor. A marxat definitivament allò que no m'agradava i ara toca mirar endevant. Però només hi veig tardor.

Bowling

Dijous tarda i perticipem en el primer torneig de bitlles que organitza l'empresa. Va ser una tarda molt divertida i al final vam acabar les segones per equips! Quin tip de riure encara tinc agulletes.

Cara o creu

Un dia despertes i creus que vas néixer per ser un perdedor. Els defectes s'amunteguen un sobre l'altre i fan que siguis una mala persona. Tan és el que facis o el que creguis, no guanyaràs mai, pq no ho mereixes. Mires aterrat la sort en els ulls dels demés pq saps que no podràs arribar a on ells estan. No sabràs la raó per la qual tan condemnat a ser qui ets tan sols patiràs les conseqüències de ser allò que no pots canviar. La realitat per més que ho intentis sempre t'atraparà convertint en cendres allò que construeixes sobre els núvols. Has nascut per ser l'ombra de la llum, per ser la cara oculta de la lluna. El teu rostre és tan lleig que espantes a tots els qui et miren i és que no pots amagar el que portes dins. Ansies posseir el secret que et trenca i et fa ser més miserable, si és que és possible. Et conformes amb els desperdicis de la humanitat i t'alimentes de les vides alienes. Les paraules boniques no arriben a les teves orelles i la nuesa del teu cos provoca xiscles aterridors en la nit. Ets un mostre que fa por i no ho pots canviar.

Opcions

De vegades coneixes una persona amb la qui t'agrada passar la tarda, fer una cervesa i parlar sobre el món. T'agrada anar a sopar i passejar pels carrers adormits. Seure en un banc a la fresca i mirar la gent passar amb els seus gossos. De vegades coneixes una persona amb la qui parlar resulta senzill, comparteixes riures i t'expliques la vida com si fos una pel·lícula. No cal res més, hi confies. És fàcil ser a prop seu i deixar-te portar amb l'esperança que no existeixi un demà. Menjar caramels amb gust a maduixa. La rutina s'instal·la de nou entre dues persones desconegudes que ja no comparteixen l'ultim bocí. I és fàcil estirar-se sota les estrelles i escoltar anècdotes sobre hobbits i el país de mordor. Adonar-te que les manies d'un són ara les manies de l'altre. Beure aigua fresca. De vegades coneixes una persona que no vols perdre i la perds i tot i així no passa absolutament res. Camines sense destí sabent que potser aquest cop serà l'últim, i no fa por. L'estiu no agrada a tothom. Només a vegades trobes aquell algú inesperat que es converteix en un amic que sap qui ets i encara així et somriu a l'altre costat de la taula i deixa que parlis sense parar. Són opcions que triem, que escollim voluntàriament. Quedar-nos o marxar. Fugir no és la solució. I potser alguna vegada deixi de cometre errors i tot sigui com ha de ser. De vegades coneixes una persona i tot és fàcil, només fàcil.

Quan tot és possible

Avui tinc la sensació de ser Sant Joan. Potser per la cançó que no puc treure’m del cap, potser pq tinc mil ganes que arribi aquesta nit. Hem sento il•lusionada, amb la sensació que podria ser un gran dia. I tan és, que al final de tot, la vida segueixi el seu curs i al tancar els ulls les coses no siguin diferents, l'emoció, les possibilitats, les esperances, la festa, l'alegria tot haurà valgut la pena. Amb els cabells despentinats i el rimel als peus el llit sempre serà la millor opció un cop el sol torni a sortir. A partir d'aquesta tarda les coses prendran un ritme frenètic que no pararà fins demà de matinada i no vull que parin, vull que passin!
Avui tot pot ser possible, una nit màgica, la meva particular nit de Sant Joan... una nit de estrelles, de calor i de bruixes. D'amics amb els que comparteixo el meu dia a dia, les meves penes i sobretot les meves alegries, i pateixen directament la meva afició a la reposteria. Avui, només avui i en secret serà una gran nit!

Applejack

Horari d'Agost (sick of love)

Primer divendres del mes de Juliol, menys de mitja hora per acabar aquesta intensa jornada laboral. Horari d'estiu, no és una ganga però és el que hi ha. L'emoció s'apodera del cos, la tarda sencera per fer el que vulguem, sol, platja, compres, la tempesta està a punt de començar obriu els paraigües!! Benvinguts a un nou cap de setmana per estrenar...

Veure amb els ulls

Preparats per mirar endavant, per obrir bé els ulls i deixar-nos guiar per la llum. Observar els colors i el món en tot el seu esplendor. Enrere queda la foscor i els seus aliats. Anem a la cruïlla de les cultures a celebrar un nou estiu, els nous projectes i el final d'uns altres. Brilla la tarda i fa una calor de por, ja ho te això Barcelona i m'agrada ara que la torno a veure de nou!