miércoles, diciembre 24, 2008

Desconnexió

Gent, com que s'acosten dies de festes i fins dilluns que ve viuré desconnectada del món laboral significa que segurament no agafi un ordinador de nou fins llavors. Per això escric per desitjar un bon Nadal als que pugueu passar per aquí. Sobretot als de sempre, als que ho fan amb silenci i amb respecte.
Menjaré molt, moltíssim, aquest any la meva avia em fa "Zarzuela" i no ho puc desaprofitar!
Aquesta nit, que a casa meva per ser castellana la celebrarem grossa, pensaré en tots aquells amb qui també m'agradaria compartir aquesta nit de bon menjar, els que esteu a prop i els que s'han marxat lluny.
I esperant ja el compte endarrere per desconnectar definitivament una a braçada a tothom.

Bon Nadal!!

martes, diciembre 23, 2008

Fin

Que l'any acaba, que ja tinc els regals comprats i aquest cop sí m'han sobrat fins hi tot dinerets. Malgrat la crisis, els gerents i els sous congelats crec que serà un any dificil, ja ho tenen els cicles això. Inspiro profundament, i mentre l'aire fred aclara moltes de les poques idees que tinc, agafo forces per tot el que ha d'esdevenir. I ja no tinc por, ja no. Estic dessitjant que passin aquest dies de vacances que ens toquen treballar, són dies perduts, ni treballo ni faig feina. Bé acabaré l'any amb tota la gent amb la que comparteixo tantes i tantissimes hores.
I vindràn els reis, els reis Mags de l'Orient i jo ja els estic esperant. Aquest cop en la meva carta he demanat sort, sort en tot allò que fins avui no n'he tingut. De la resta, de la salut, de l'amor, dels diners ja me'n ocuparé jo.

miércoles, diciembre 17, 2008

Les gavines




Pq m'agraden, pq hi són... pq sempre tornen a la vora del mar...



martes, diciembre 16, 2008

Vaig i torno


Ara sí, ara no. Vaig i vinc. I de cop ja sóc de nou allà. Hi ha coses que no canvien, que no vull que canviïn mai. Hi ha llocs on sempre m'agrada tornar, pq sí, pq no? De passeig, de la maneta i amb guants. Amb un bon xocolata calent i l'aire, tallant les galtes rosades pel fred. Poder veure a través dels ulls dels qui ho miren tot per primera vegada, dels que tenen la sort de no enyorar altres vegades. Reviure la pluja i la boira grisa. Perdre les petjades entre les moquetes del parlament, mirar i mirar i no cansar-me mai de ser on sóc, de voler tornar. De no voler marxar.
I sempre penso, aquest cop sí, aquest cop no tornaré. Però sóc de nou a la feina amb un munt de coses noves per no oblidar.

lunes, diciembre 15, 2008

Emma

Tu que vens a l'hora prevista, gairebé sense avisar. Petit cigronet de les hores per descobrir.
Benvinguda a al món.

jueves, diciembre 11, 2008

For Christmas Day

S'acosta una època que molta gent creu hipòcrita, falta de contingut i dedicada exclusivament al consumisme. Hi ha gent que declara obertament que no li cal un dia obligat per fer un regal, però és que resulta que alguna d'aquesta gent no fa regals mai, ni amb excusa ni sense.
Però a mi m'agrada, que hi farem. M'agraden les llums de Nadal, els carrers plens de gent enfundades en els seus abrics, atrafegats amunt i avall amb les mans plenes de bosses de regals. M'agrada la il•lusió d'aquests dies, on per un moment existeix la possibilitat de que tot es faci realitat. On al passejar per la Rambla surt d'una de les botigues el fil musical i en aquell breu instant, que és el que dura la meva presència allà, hem transporta a altres Nadals una mica més riallers, una mica més plens d'una altre màgia.
I somric, sempre somric en aquests moments. I per un instant tot és possible i qui sap potser el gran dia sigui per fi demà.
Feliç futur Nadal a tots aquells que a vegades també hi creieu...

martes, diciembre 09, 2008

Por fin!

I és que hi ha somnis que acaben sempre per fer-se realitat. De vegades costa, costa trobar el moment, la companyia i com diuen per aquí " de cop i repent" les coses deixen de costar tant i venen soles, una darrere l'altre. Com si al encaixar la primera peça del trenca closques les següents ho fessin tota soles. Estic contenta, estic que no m'ho crec. Segurament a molts els sembli la gran ximpleria, una pèrdua de temps però sobretot de diners.
I mentre esperem que l'Emma decideixi quin dia vol arribar al món, nosaltres aprofitem el cap de setmana per sortir escopetejades abans que ens atrapi el fi d'any.
Ja queda poquet, ja queda poquet per tot.

viernes, diciembre 05, 2008

Manifestacions via mail

"Bon dia a tothom,

Aprofito l'avinentesa per saludar a tots aquells que fa temps que no veig.
Només informar-vos, com a nota divertida de la setmana, que potser aquesta nit sortim a les noticies. Bé, no exagerem només a TV3.
I és que ens han declarat en "estado de sitio". Aquesta tarda, degut a la manifestació i a l'assistència de piquets per part d'una de les empreses afectades per l'últim moviment de moda al carrer, les regularitzacions, quedarem atrapats en aquest edifici de vidre i llautó. S'estan prenen tot de mesures de seguretat per si alguna de les pedres o ous llençats en les reunions de negociació a l'empresa ens poguessin arribar. De fet nosaltres estem només a la tercera planta, esperem que aquesta pobre gent que lluita pels seus drets no tinguin molta força. No us preocupeu per això, la cúpula directiva ocupa sempre les altes esferes.
Suposo que al final no serà més que una anècdota i que tota la publicitat gratuïta que alguns es deuen pensar que faran es quedi només en una història insulsa que ningú recordarà demà.
Jo per si les mosques aquesta tarda tinc festa, com la majoria de responsables del cas. Casualitats de la vida. De totes maneres ja he avisat als meus companys que en cas d'emergència conec l'entrada secreta a l'edifici, sempre els podré portar queviures. Sort en tenim que hi ha despatxos amb finestra i la gent fumadora habitual tindrà un racó de lleure. Així que si per TV3 diuen veure fum sortint de l'edifici, penseu que serà només el trasllat de les reunions socials habituals de l'escala d'emergència.

Així doncs us envio el mail ja que no podré saludar-vos des de la finestra quan tinguem el nostre minut de glòria.


Petons a tothom"

PD: No va haver-hi sort, no vam sortir per les noticies!

miércoles, diciembre 03, 2008

T'he vist

T'he vist i ja no m'espantes,
Fantasma de les meves nits.
Somrius i ric, pq ja som amics
L'aire fred es cola per sota la porta
i fa ballar les nostres faldilles,
revoles per l'habitació
obro els braços i giro amb tu,
fantasma de les meves nits...

Aconteixements que aconteixeràn

Plans per aquest final d'any, una carrera a contra rellotge per fer tot el que no he fet durant els altres 333 dies que ja han passat. Torno on sempre he de tornar. Pq si no tornés ja no seria jo mateixa. Torno sense saber dir ni una paraula d'anglès i torna a no importar-me. Tornaré a respirar aquell aire fred i trepitjar l'asfalt dels seus carrers. A recuperar tots els moments que he viscut allà, amb tu, amb ell, amb vosaltres i amb mi, a vegades només amb mi. Londres. Visitaré un Londres de Nadal i espero que nevi, espero no haver de tornar amb la data programada (sí, un ha de vigilar el que desitja, o al menys especificar una miqueta més). Aniré de nou de la mà de la millor companyia, l'única que sempre restarà permanent i immortal en la meva vida. Aniré amb vosaltres, aquelles que ompliu els meus dies i el meu present. Però també tancaré l'any amb concerts inoblidables, amb una descarrega d'adrenalina. Penso cantar, cridar, saltar i ballar. Penso fer tot això i sortir amb ganes de seguir cantant, seguir cridant, seguir saltant i seguir ballant. Quan les primeres notes de guitarra arranquin una de les nits que espero amb més ànsies aquest mes, llavors tot haurà valgut la pena. I res existirà, res més que aquell moment de descontrol, de sentiments.
Però entre tant viatge i concert tinc tardes plenes d'hores sense res a fer. Tardes en les que m'amagaré d'aquest any sota la manta, entre llençols de franel•la i faré la siesta. Tota la tarda. Pq la siesta es fa no es dorm.
Així que m'acomiadaré de l'any entre sopars d'amics invisibles (no se si sabré reconèixer algú?) i entre família. Aquesta sempre arriba com el torró, per Nadal. Al final del camí i al inici de tot sempre estan ells. Rostres "extranys" envellits pel pas del temps. Un any més i sempre amb ells.
Qui sap el que hem depararà aquest 2009 que ja d'entrada hem portarà un any més...
Potser com sempre hem diuen la falta de noticies ja sigui una bona noticia...

lunes, diciembre 01, 2008

Sense res a fer

Que tonta és la fe i les tardes de diumenge...
Només he estat mirant a les gavines volar.