I és que hi ha somnis que acaben sempre per fer-se realitat. De vegades costa, costa trobar el moment, la companyia i com diuen per aquí " de cop i repent" les coses deixen de costar tant i venen soles, una darrere l'altre. Com si al encaixar la primera peça del trenca closques les següents ho fessin tota soles. Estic contenta, estic que no m'ho crec. Segurament a molts els sembli la gran ximpleria, una pèrdua de temps però sobretot de diners. I mentre esperem que l'Emma decideixi quin dia vol arribar al món, nosaltres aprofitem el cap de setmana per sortir escopetejades abans que ens atrapi el fi d'any.
Ja queda poquet, ja queda poquet per tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario