Ara sí, ara no. Vaig i vinc. I de cop ja sóc de nou allà. Hi ha coses que no canvien, que no vull que canviïn mai. Hi ha llocs on sempre m'agrada tornar, pq sí, pq no? De passeig, de la maneta i amb guants. Amb un bon xocolata calent i l'aire, tallant les galtes rosades pel fred. Poder veure a través dels ulls dels qui ho miren tot per primera vegada, dels que tenen la sort de no enyorar altres vegades. Reviure la pluja i la boira grisa. Perdre les petjades entre les moquetes del parlament, mirar i mirar i no cansar-me mai de ser on sóc, de voler tornar. De no voler marxar.I sempre penso, aquest cop sí, aquest cop no tornaré. Però sóc de nou a la feina amb un munt de coses noves per no oblidar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario