Aconteixements que aconteixeràn

Plans per aquest final d'any, una carrera a contra rellotge per fer tot el que no he fet durant els altres 333 dies que ja han passat. Torno on sempre he de tornar. Pq si no tornés ja no seria jo mateixa. Torno sense saber dir ni una paraula d'anglès i torna a no importar-me. Tornaré a respirar aquell aire fred i trepitjar l'asfalt dels seus carrers. A recuperar tots els moments que he viscut allà, amb tu, amb ell, amb vosaltres i amb mi, a vegades només amb mi. Londres. Visitaré un Londres de Nadal i espero que nevi, espero no haver de tornar amb la data programada (sí, un ha de vigilar el que desitja, o al menys especificar una miqueta més). Aniré de nou de la mà de la millor companyia, l'única que sempre restarà permanent i immortal en la meva vida. Aniré amb vosaltres, aquelles que ompliu els meus dies i el meu present. Però també tancaré l'any amb concerts inoblidables, amb una descarrega d'adrenalina. Penso cantar, cridar, saltar i ballar. Penso fer tot això i sortir amb ganes de seguir cantant, seguir cridant, seguir saltant i seguir ballant. Quan les primeres notes de guitarra arranquin una de les nits que espero amb més ànsies aquest mes, llavors tot haurà valgut la pena. I res existirà, res més que aquell moment de descontrol, de sentiments.
Però entre tant viatge i concert tinc tardes plenes d'hores sense res a fer. Tardes en les que m'amagaré d'aquest any sota la manta, entre llençols de franel•la i faré la siesta. Tota la tarda. Pq la siesta es fa no es dorm.
Així que m'acomiadaré de l'any entre sopars d'amics invisibles (no se si sabré reconèixer algú?) i entre família. Aquesta sempre arriba com el torró, per Nadal. Al final del camí i al inici de tot sempre estan ells. Rostres "extranys" envellits pel pas del temps. Un any més i sempre amb ells.
Qui sap el que hem depararà aquest 2009 que ja d'entrada hem portarà un any més...
Potser com sempre hem diuen la falta de noticies ja sigui una bona noticia...