Feliç Setmana Santa

Doncs sí, apurant els últims minuts per sortir corrents d'aquí cap a la meva classe de japonès i d'allà cap a casa que avui fan Bones. I dient tot això sembla un dia normal, però és que avui, per fi marxem de setmana santa. No és que sigui creient és que les vacances m'encanten!! Ara fa un any vaig decidir quedar-me per Bcn i gaudir dels dies de sol. Aquesta vegada segurament faci el mateix... i ja estic desitjant sortir per la porta i menjar-me el món!!!!

Un fet oficial!

Que sí, que ja està! Tot en marxa i per organitzar. Que el temps apreta, que ja és oficial, que marxem a NY!!!

Olorant l'estiu

M'he enamorat. M'he enamorat dels colors, de la llum, dels dies eterns bora el mar. De les nits xafogoses. Dels records d'altres estius, de la sorra, del mar. M'he enamorat del metall, de la roba, del sorolls dels abaloris mentre camines. De les rialles sense preses, dels plans d'una nit. M'he enamorat de la vida, de les ganes de sentir. De les hores llargues i els dies sense fi. Dels sopars a la fresca. De les olors de les flors, de la menta i la llima, de la música al carrer. De les festes majors de barri. De les vacances. M'he enamorat i de nou les papallones revolotegen a l’estomac al tornar a sentir l'estiu en la pell.

La cremá

Com saber si el que estem fent és el correcte. Com saber que els passos que seguim són els encertats. Per primera vegada no tinc por a equivocar-me però potser no estigui preparada per les conseqüències dels meus actes. Jugar amb foc sempre acaba cremant i no se, ni tinc clar, que sigui una gran malabarista per apostar tant. Serà que em crec les meves pròpies paraules i que seré capaç de mirar endavant sense posar-me traves a mi mateixa. Tot sigui que al final sortim tots cremats.

Volar

Avui penso que agafar una avió no és tan difícil. Quatre coses en una bossa de ma i la càmera de fotografiar. Arriba setmana santa i uns dies genials per deixar-me perdre sense guia en la motxilla. Podria mirar vols a qualsevol part del món, sense importar res més que el destí. Seria nou o per el contrari seria un lloc que ja conec? Seria emocionant seguir les línies de tren i recórrer un paisatge verd, podria deixar-me endur per la nostàlgia i seguir caminant entre adoquins i mosaics de llambordes de colors. Tinc moltes ganes de sol, de pau, de absoluta calma. Menjar per dinar en una terrasseta i gaudir d'un bon vi. En el cas que el vi m'agrades.
Avui penso en volar, volar lluny o a prop, volar.

Mal estar

Avui hem tingut una visita reial. Casi, casi tan important com els reis mags de l'orient. Un visto i no visto. Avui també he rebut males noticies, de fet notices, d'aquelles que no t'agradaria tornar a sentir. I m'han posat, com qui no vol la cosa, en mig d'un merder on no hi pinto res i ara he de lidiar entre el cor i la raó. Avui he rebut un mail, un mail que esperava i a l'hora no volia rebre. Un mail que confirma el que vull però a la vegada rebutjo.

Avui només és un dia gris i tinc un mal presentiment.

Treu el nas la primavera

Avui quan he sortit aviat al carrer, Barcelona tot just es calçava els mitjons. Feia un sol tímid i l'aire era fresc, que no fred. Per fi crec que ja ha arribat la primavera. Fins hi tot quan he arribat a casa he descobert de nou el jardí, com si durant l'hivern no hagués existit, s'hagués exiliat a terres més càlides i en el seu lloc una gran indiferència. Ara brota tot de nou, un mantell verd intens cobreix els paisatges del tren i torno a tenir aquell sentiment quan entrem a Granollers pel sud. M'agrada aquesta època de l'any, els colors apareixen als carrers i en la roba de la gent. Amaguem els abrics en el fons de l'armari i somriem a les sandàlies que reposen silencioses dins la capsa de sabates. La primavera arriba i jo la vull abraçar de mans i peus, no vull que s'escapi. Em moro de ganes d'espatxurrar-me en una tumbona i passar la tarda de converses a l'ombra.

Dissabte per la tarda

Una tarda tarnquil·la per disfrutar de casa, de casa i dels meus. Ha estat divertit compartir una tarda a la cuina, parlant de tot una mica i de res en concret. De vegades ja va bé no fer gran cosa per poder fer moltes coses.

Uuuuuuaaala!!!!

Hi ha una dita popular que diu:

"A todo cerdo le llega su San Martin"

Bé, potser San Martí a vegades arriba tard, però arriba. I les coses cauen pel seu propi pes. En part ha estat justícia divina, el món ha equilibrat el desequilibri que tenia. I no és que m'alegri de les desgracies alienes, no més que al porc en qüestió. Les desgràcies humanes són sempre desgràcies i la guillotina sempre penja sobre els nostres colls. Però avui tot i no poder saltar d'alegria per ser una desgràcia personal per a qui li toqui, avui crec, que per una vegada, algú s'ha adonat que les coses no funcionaven. Algú estava fent malament la seva feina, i per molt càrrec o influencies llunàtiques que tingues, la feina mal feta és sempre feina mal feta.

No sóc més contundent amb els meus qualificatius pq entraríem en un terreny més personal i pel que a mi respecte ja no hi és.

Ara toca creuar els dits, mirar al cel i tirar una vegada més de les dites populars:

"A veces vale más malo conocido..."

Campions d'espanya

Dilluns i a Bcn neva sense parar. Passejo pels carrers del barri, pels parcs silenciosos. Al fons la ciutat es col•lapsa i les botzines dels cotxes ressonen en la llunyania. Camí de tornada, entre converses banals de dies calorosos recordo un dissabte a l'atzar, i recordo un esmorzar especial. Plena de neu a les botes entro de nou en una petita pastisseria on diuen que fan els millors croissants de Espanya. Jo no se si m'ho acabo de creure, però que estan molt bons sí que ho puc assegurar.

De cop i repent

"Tot de cop per la finestra ha entrat un titella groc..."



Era una cançó que em cantaven quan era petita, una cançó infantil, una cançó que torna mi molt de tan en tan. I és que aquest cap de setmana ha estat "de cop i repent" un cap de setmana amb deutes pendents saldats i consciencies tranquil•les. Crec que ha estat un punt i final a un tema que feia massa que cuetejava. Ara puc mirar endavant sense res que destorbi l'horitzó. Somric al vent glaçat i deixo petjades sobre la neu. Camino amb les mans a la butxaca buscant indicis d'una primavera que farà florir l'anima i les esperances de que aquest any serà un gran any!

Des de la finestra de casa

Guillem Tell

La Diagonal

Aribau

Sant Antoni de Vilamajor

Somnis i sacrificis

El que costa aconseguir un somni només ho sap qui ho aconsegueix. Jo encara no us puc dir gran cosa al respecte doncs no n'he aconseguit gaires. De moment em preparo i em concentro per l'objectiu més proper (i llunyà) que tinc a la vista, però aquest a la vegada em requereix un gran esforç econòmic. I justament és això el que més m'empipa. Les inversions de futur ara resulta que també són econòmiques i si miro una mica més enllà tot el que necessito són diners de paper per aconseguir la majoria dels meus somnis (vale, potser hi han alguns que ni amb diners!).

Sóc jove, sóc dona, sóc treballadora i no sóc independent. Que trist!!

I tal i com es plantegen les coses no crec pas que unint-nos puguem aconseguir arreglar el que han espatllat..

De moment seguiré somniat amb Euromillos i projectes d'inversions per a la meva felicitat personal.

Vull viure d'aventures i vull viure-les amb tu!

D'infart!

Un dia et lleves pensant que serà un dels pitjors dies de la teva vida i de sobte tot canvia. Bé, de fet res canvia però quan creies que no hi havia res que et fes il·lusió torna a tu (en el millor moment possible) l'alegria que havies perdut. Estic euforica, per les sorpreses, per les bones sorpreses que la vida, pq sí, fa arribar de nou. Se que és una gran tonteria, una hiperxorrada, però hi que? No he de donar explicacións a ningú i sóc jo la que decideix que vol viure, no? Doncs m'hi llenço de cap a viure aquestes emocions que creia oblidades. Serà el desti?? La casualitat?? No importa, tot torna a lloc i de mica en mica se que aquest any, serà un gran any!!!

Volo, volo amunt!

Una vegada vaig sentir que has de deixar marxar a la persona que estimes, si torna sempre estarà amb tu, si no torna és que mai et va pertànyer. Bé, de fet era en castellà i la veritat és que sonava millor.
Però el fet és que quan un pren una decisió has de seguir amb el teu camí, porti on et porti, i no mirar enrere mai. Les coses es moren sense més explicació, un dia et lleves i veus que la vida no és tal i com esperaves i necessites sortir corrents.
Però al sortir corrents, al voler fugir, sense voler creem fantasmes que ens atemoreixen les nits, ens contaminant l'ànima.
I un cop passada la tempesta no podem permetre viure amb por, doncs no ens deixarà avançar. Se del que parlo.
Avui, brilla el sol de nou, avui les coses són tranquil·les i boniques, i ja no tinc por.