Avui quan he sortit aviat al carrer, Barcelona tot just es calçava els mitjons. Feia un sol tímid i l'aire era fresc, que no fred. Per fi crec que ja ha arribat la primavera. Fins hi tot quan he arribat a casa he descobert de nou el jardí, com si durant l'hivern no hagués existit, s'hagués exiliat a terres més càlides i en el seu lloc una gran indiferència. Ara brota tot de nou, un mantell verd intens cobreix els paisatges del tren i torno a tenir aquell sentiment quan entrem a Granollers pel sud. M'agrada aquesta època de l'any, els colors apareixen als carrers i en la roba de la gent. Amaguem els abrics en el fons de l'armari i somriem a les sandàlies que reposen silencioses dins la capsa de sabates. La primavera arriba i jo la vull abraçar de mans i peus, no vull que s'escapi. Em moro de ganes d'espatxurrar-me en una tumbona i passar la tarda de converses a l'ombra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario