Últimes hores

Falta poquet pq aquest 2011 marxi per no tornar i tot haver estat un mal any tinc mandres de que arribi aquest 2012. Serà que estic cansada de nous somnis a llençar, propòsits inútils i bones intencions que nomes son paraules. Tantes il·lusions i esperances fallides que moren abans inclús de néixer. Avui hi ha gent que ha decidit no venir i crec que no es un bon auguri per aquest nou any. Es farà trist no veure les seves mirades darrera els antifaços, escoltar els seus somriures. Tot ha canviat tant que casi no val la pena ni pensar-hi. Demà cares adormides i som-hi de nou que ja tornem a estar immersos en una altre setmana laboral sense fi. Esperem amb ànsia els canvis i aquests son cada vegada mes insulsos. Feliç 2012 per qui encara vulgui somniar.

Published with Blogger-droid v1.6.8

Un desig fet realitat

Desitja un Bon Nadal

Demà Nadal entrarà a totes les cases del món. Però avui es farà cagar el tió i tots menjarem i riurem al voltant d'una gran taula. Cantarem Nadales que deixarem a mitges i ens tornarem a fer el propòsit de aprendre-les millor el Nadal que ve. I per un instant en mig de tot el guirigall donaré les gracies per estar tots junts un any més. I una nostàlgia futura trucarà a la porta però no la deixaré entrar. Que esperi fora i que observi des de la finestra que es la felicitat. Els petits picaran amb força el pobre tió que porta dormint un any sencer i els grans escalfarem el pal, conservant aquelles tradicions que crea’n una identitat i un record comú. Avui, com sempre, em mantindré al marge de moltes coses, contemplaré els anys passats i em faré la mateixa pregunta de sempre, i una vegada més em penediré de ser tan lluny de tots vosaltres. Pq us estimo. Bon Nadal a tothom, que per un dia puguem creure en la màgia d'un mon millor.

Published with Blogger-droid v1.6.8

Projecte nº 4 pel 2012

Tot i la gran expectativa i la gran competència, ja tenim les entrades per l'últim concert a Barcelona que s'ha posat a la venta de Manel. Ens ha costat suor i llàgrimes però tenim vuit entrades espectaculars (a primeríssima fila, no literal es clar). Mig Vallès omplirem el Coliseum.
Ha estat la vegada que més emoció hem viscut fent una compra per Internet.
Serà un final de gira especial, bonic de recordar, doncs en Roger, sense saber-ho, ja hi era quan ens vam perdre per la muntanya en el primer concert que vam anar, i ara estarà a punt d'arribar per quan tornem a escoltar de nou Manel. Clar que ell de segur també deu saber totes les cançons, doncs no les deixa de sentir sempre que va en cotxe.
Mireia, des d'aquí només dir-te que seràs una mare genial, no canviïs mai!

Omplir el futur de projectes

Algú va dir una vegada que a la vida un havia de tenir més projectes que records. I jo, que el meu món sovint només es compon de records, intento compensar-ho omplint els dies de projectes nous. Així que un dels meus propòsits d'any nou és tenir més projectes i per això puc dir que ja tinc oficialment dos bitllets per marxar lluny, molt lluny.
Bé, Madrid no és que estigui molt lluny, i ni m'agrada ni em crida l'atenció, però és un deute pendent i les promeses sempre s'han de complir. El febrer consistirà en rutes gastronòmiques i frikades vaires. Un recull dels millors llocs de la ciutat per anar a fer un break o tan sols un deliciós cup-cake.
Oh! i amb aquestes arribarà el març, un mes llarg, ple de dies amb fred i la humitat enganxada en les finestres. I si no t'agrada el fred com a mi, doncs uneix-te a ell, tenim avió direcció Frankfurt.
Roma, sempre és millor per primavera, quan el sol brilla tímidament i les flors adornen la piazza di Spagna. Perdre's pel trastevere una nit buscant un bon restaurant i menjar un gelat escoltant la fontana di santa Maria.
És un plaer mirar cap endavant i veure que tot és ple de dates senyalades. Viure amb la maleta preparada, disposada sempre a marxar.

De qui són les paraules?

"Corren els dies, han passat els anys i avui que miro les teves fotografies et torno a veure somriure, com tantes d'altres vegades ho havies fet abans, i el cor s'omple de nou d'una llum càlida, tènue, suau. El record es quelcom malcriat i només es queda amb el que més li interessa.
M'agrada recordar de tu els moments més bonics, pq en vam tenir i molts."

Oporto 2008

Windows

Diuen que quan una porta es tanca, sempre s'obre una finestra. En el meu cas ha estat la porta del balcó! Ja el tenim aqui!!

Silenci

Per fi, després de moltes setmanes tinc el cap ple de silenci. I s'agraeix. Tot just acaba de començar i la setmana roman tranquil•la. Sense noticies bomba, sense malentesos, sense compromisos, sense res a fer. I ja era hora. Les nits són acollidores i la tv sona de fons mentre la maquina de cosir repassa la taula del 3. M'agrada el silenci i m'agrada la soledat. Petits projectes que s'acumulen sobre la taula mentre les idees dansen per l'habitació. Silenci, només aspiro al silenci aquest final d'any que ja te ganes d'acabar.

Amic invisible

Un any més i ja tenim organitzat (i de manera molt professional) l'amic invisible. Aquest cop tindrem pinxitos, bon rotllo i moltes i moltes ganes de passar una estona junts. Pq aquest cop només hi som els que hem d'estar, hem deixat de banda els compromisos i ja ningú posa pegues a passar una estona divertida. Jo ja tinc en ment tot el que faré, totes les coses que li vull regalar al meu amic invisible, espero que li agradi i li faci tanta il•lusió com a mi!

Mar i Cel (1988)

La festa dels Pirates per un nou cap de setmana!

Mai diguis mai

Mai m'havia passat una cosa així. Mai hagués imaginat ser la patètica protagonista d'una situació com aquesta. Mai caure en un joc tan indigne i brut. Però ara, des del capdamunt del meu pedestal de valors i rectituds morals, em pregunto, si algun cop em trobes a l'altre banda del mirall, els meus valors servirien d'alguna cosa? O senzillament no m'importarien? Espero no trobar-m'hi mai en una disjuntiva com aquesta i ser capaç de afrontar la realitat i dir la veritat, no deixar que l'altre persona visqui en la inòpia d'un mon meravellós.

Published with Blogger-droid v1.6.8

Senyors de moral distreta

Vale, se que vaig a jutjar a tothom de la mateixa manera, a tallar a tots els senyors amb el mateix patró i de segur no sigui just, però avui generalitzo per tal de no donar noms, per tal de no ser indiscreta, per tal de dir sense dir tot allò que vull dir.
Fa temps, en un Make Off del curt d'una amiga, vaig escoltar per primera vegada la frase "de moral distreta", en aquell moment em va fer molta gràcia, la manera refinada de insinuar que una dona era una mica fresca. Però avui no vull parlar de les senyores que es pinten els llavis de color de rosa, avui vull parlar dels senyors que sota una capa de formalisme amaguen parts obscures que no sempre cal saber que existeixen. Potser és que jo em passo de crèdula, o potser és que en el meu exagerament habitual, els valors són criteris que la gent hauria de mantenir. No sóc totalment ingènua, se que hi ha molta mentida, molta hipocresia i que el món es mou (vulguem o no) per diners, diners i sexe. Però dins del meu món aquestes coses romanen ocultes. El marits casats, són pares abnegats que estimen les seves dones i que adoren als seus fills. Les mares són dones treballadores, dones lluitadores que tiren endavant la família, la feina i la seva pròpia vida. Els avis són persones amables, carinyoses i sempre atents a les peticions dels seus nets. Però que passa quan un pare de família, home abnegat dels seus fills, que estima la seva dona i adora els seus fills fa justament allò que no s'espera d'ell? Que passa quan un senyor pare de família, de certa edat (entenent per edat maduresa i saviesa), surt al carrer en busca d’allò que no es diu, d'allò que ja te. Que surt al carrer amb la moral distreta i no te en compte la seva dona ni els seus fills.
I jo em pregunto, llavors que hi ha de veritat? Si no tenim valors que ens queda? Si no tenim paraula que som? I si tots son així, pq buscar si al final només hi ha decepció i molta mentida??
Avui un senyor de moral distreta a mal-interpretat qualsevol cosa que es pogués mal-interpretar si és que hi havia alguna cosa que mal-interpretar. Violent, de mal gust, recargolat i sense sentit.
Avui el món m'ha caigut una mica més avall.

Manel "No t'enyoro"

Canço del dia que comença. Cançó de desembre, positiva i un toc d'orgull que sempre va bé per dedicar un somriure a la vida.

Dias de sol bajo la lluvia

¿Todo ha sido lluvia?

No. Se que no. Al igual que se que la lluvia de hoy se irá como vino, con el viento. Ya no me permito sentir dolor, ya no me permito caer. Y al darme cuenta esta tarde, que lo que digo es cierto, mi corazón se llena de alegría. Pq tengo gente alrededor que me recuerdan cada día quien soy, lo que soy. Y de una manera tímida me siento orgullosa de mi misma por ser capaz de no dejarme vencer. El dolor tiene un sabor amargo, lo conozco, ya no me asusta, soy capaz de mirarle a la cara y sonreirle pq ya no puede conmigo. La vida nos lleva por caminos desconocidos y lo bueno que traen los años es la experiencia, que nos da ventaja en la batalla.

Romper, siempre se me ha dado mal. Hoy alguien me ha dicho que soy feliz, y le creo pq es cierto.

Llueve. No importa. Ya no.

El otoño es así, lleno de una locura dulce de nostalgia, el verano queda lejos y el invierno llama a nuestra puerta. Mañana seguro saldrá el sol y la lluvia solo sera niebla en el recuerdo.

Oporto

He pensat que podríem tornar a Oporto.
Oporto és bonic sempre que torno amb tu. Sempre les coses són més fàcils i els dies més clars. Plou mentre dinem sota un tendal i fa sol anant amb vaixell. Passejant per la bora del riu contemplant les marques d'altres inundacions, a cobert sota els pilars d'un pont veient la pluja sota un fanal.
Oporto te gavines, que canten i que roben el menjar dels gats. Te pujades i te moltes baixades. Mirarem un cel de roba estesa i correrem pels jardins de les muntanyes. Els dolços ens faran venir salivera i farem un cafè al local més antic de la ciutat. Pq Oporto sempre te promeses de dies millors.
Pq he pensat que podríem tornar a Oporto i no tornar.

Empacho poetico

No estic pas gens segur que tots els càlculs

No estic pas gens segur que tots els càlculs
que he fet siguin correctes. de vegades,
quan un es pensa que té controlat
el jaient de les coses, se li giren
i li provoquen cobriments de cor,
per dir-ho amb una mena d'eufemisme.

Tampoc s'hi val a fer jocs de paraules
perquè tothom sap que la vida és dura
i no regala res. I doncs, què em queda?

M'agradaria veure'm amb els ulls tancats,
per descobrir què hi ha darrera
d'aquesta paret llisa de la fosca.

Potser el no-món és un prodigiós
reialisme de no-gent que, com si res,
s'ha desentès amb el vent d'un sol gest
de les foteses que ara em preocupen.

Miquel Marti i Pol

Em dono de baixa

Es possible? Vull dir, si no ens agrada alguna cosa la podem canviar, si no t'agrada la tarifa del mòbil la canvies i fins hi tot et pots donar de baixa. Jo avui he decidit donar-me de baixa pq hi han coses que han de ser un NO rotund i ja es hora que el digui en veu alta. La informació no sempre és poder.

Published with Blogger-droid v1.6.8