Ja mai tornaran els dies en que el teu cotxe apareixia a la porta de casa.
Mai tornaré a trobar el teu peu en mig de la nit, ni les roses de sant Jordi. No m’abraçaré a la teva esquena a la recerca de tempestes d’estiu. S’han acabat els gelat a mitja tarda i les migdiades al sofà. Les carícies en la penombra s’escolen pel pensament avall deixant un regust amarg als llavis. Encara no em faig a la idea que no tornaran els dies en que el teu cotxe apareixia a la porta de casa. Mai tornaré a trobar el teu peu en mig de la nit...
No hay comentarios:
Publicar un comentario