La mar estava salda,
marxistes les roses,
calorosa la nit.
El vent murmurava,
la font no plorava,
l’herba cremada pel sol d’estiu.
La vida girava,
la son no arribava,
picaven els mosquits.
Res no passava,
desapareixien ja els somnis d’una nit d’estiu.
El vaixell no tornava,
la tempesta callada i
la soledat governava absoluta
al llarg de les meves nits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario