Papallones

Passejant entre els verds paratges d’aquesta terra tan llunyana, amb les poncelles i els cabells al vent, el sol fa que acluqui els ulls. Estirada contemplo els seus núvols d’estiu nedant entre el cel blau. I l’olor a moixernons omple els pulmons de records càlids de moments tan feliços com aquest. Res importa pq res queda en la consciència i sóc una mica més lliure, una mica més gran. El llop que a tots assetja avui roman tranquil i callat, amagat sota l’ombra d’algun pensament. Se que hi és però ja no li tinc tanta por.
El meu infant dansa rient, cantant cançons de bressol que algú li haurà ensenyat. Les herbes li acaricien els peus descalços mentre persegueix papallones de mil colors. Aviat caurà rendit a les meves faldilles, buscant refugi a la seva eufòria. I amb un amor inimaginable acariciaré els seus cabells suats i els seus ulls foscos em miraran i res importarà. Passejant entre els verds paratges d’aquesta terra llunyana, les poncelles i els cabells al vent, de la mà porto els meus somnis i la meva felicitat, i se que tu també hi ets.