Recuperada la visió del món, les coses són quelcom diferents quan un vol anar sempre endavant. Aturada en un punt de reflexió ara m'adono, tan sols en aquest instant, que la felicitat truca a la porta i de vegades no la vull deixar passar. És el que te viure de regal...Deus estar marejada de les voltes que dones al meu cap... canya de sucre, mousse de yougurt, bamboo, ets tu....
Quin embolic de pensaments i bandes sonores que no hem deixen ni dia ni nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario