Si m'ho haguessis demanat...
Sovint el sol enlluerna els nostres dies de felicitat. I a mi la felicitat m'enlluerna el camí. M'agrada escoltar l'aigua del rierol, estirada a l'herba escolto com corre l'aigua mentre els ocells canten i ballen entre les noves fulles dels arbres. L'aire càlid fa pessigolles als peus nus. El sol enrogeix les galtes i escalfa els palmells de les mans. Tinc els ulls tancats mentre tot això passa, segurament tingui un somriure estúpid pintat en el rostre, somnio amb altres coses i desitjo amb totes les meves forces que no acabi mai la tarda. La primavera omple els pulmons d'olors dolces i els cabells s'enreden amb les flors grogues del terra. I sento un lleuger mareig, un vertigen sobtat a la immensitat del univers que em rodeja.
Si m'ho haguessis demanat... aquesta idea apareguda del no res fa que obri els ulls de cop, i la meva expressió s'ensombreixi com en un dia d'hivern. No m'ho havia plantejat mai, ni tan sols la idea havia estat en la llista de coses a descartar. Em resigno, i un somriure sonor i frustrat s'escapa des del fons de l'anima. La tarda és preciosa, tot segueix en el seu lloc, res canviarà. Jo per tu hagués il·luminat el cel i se que si t'ho hagués demanat haguessis fet el mateix.
Sovint el sol enlluerna els nostres dies de felicitat. I a mi la felicitat m'enlluerna el camí. M'agrada escoltar l'aigua del rierol, estirada a l'herba escolto com corre l'aigua mentre els ocells canten i ballen entre les noves fulles dels arbres. L'aire càlid fa pessigolles als peus nus. El sol enrogeix les galtes i escalfa els palmells de les mans. Tinc els ulls tancats mentre tot això passa, segurament tingui un somriure estúpid pintat en el rostre, somnio amb altres coses i desitjo amb totes les meves forces que no acabi mai la tarda. La primavera omple els pulmons d'olors dolces i els cabells s'enreden amb les flors grogues del terra. I sento un lleuger mareig, un vertigen sobtat a la immensitat del univers que em rodeja.
Si m'ho haguessis demanat... aquesta idea apareguda del no res fa que obri els ulls de cop, i la meva expressió s'ensombreixi com en un dia d'hivern. No m'ho havia plantejat mai, ni tan sols la idea havia estat en la llista de coses a descartar. Em resigno, i un somriure sonor i frustrat s'escapa des del fons de l'anima. La tarda és preciosa, tot segueix en el seu lloc, res canviarà. Jo per tu hagués il·luminat el cel i se que si t'ho hagués demanat haguessis fet el mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario