Tot passejant

Ahir era el meu segon dia de feina després d'unes curtes però intenses vacances. Ahir era un dia calorós, doncs ens assetja l'última onada de calor d'aquest estiu "extrany". I com que la vida transcorre a un ritme pausat i lent vaig perdre l'autobús (i és que aquests no entén de vides relaxades). Així que vaig decidir contra la meva naturalesa pujar caminant a casa. Tot gaudint de la ciutat, el seu poc trànsit, els carrers mig buits, de l’asfalt calent i l'aire dens. No se en quines coses aniria pensant jo mentre girava per Travessera i enfilava cap a Balmes. Que de sobte vaig topar-me amb una persona que feia anys que no veia i no esperava trobar. Casualitats. Els colors em van pujar a les galtes i el cor bategava amb força per l'ensurt. Sempre em passa quan la vida fa cantonada. Vaig sortir de la citació tan bé com vaig poder, ventilant ràpid el tema doncs no sabia que dir. Encara que en el fons, molt en el fons, confessi mig a contra cor que hem va fer gràcia tornar a veure el seu rostre. Buf, ja ho he dit. Va ser un instant, en prou feines un minut. Ahir era un dia com qualsevol altre i de sobte va girar cap a muntanya.

Ja som de nou aquí.

Wau!
Quin estiu, ha estat genial. Genial, increïble, emocionant, inoblidable, esperançador i sobretot creador d'idees noves, de noves il•lusions, de nous rumbs, de nous projectes, de noves possibilitats.
I la companyia, com sempre, la millor possible.

Testament Vital (Remember me)

Si desapareix-ho en el gran blau no ploreu per mi, doncs estic on vull estar i sóc qui vull ser.
Si no torno, seguiu sense mi el camí, no puc ser més feliç.
He tingut una vida plena i he experimentat la majoria dels sentiments possibles d'aquest món, m'he equivocat i m'he tornat aixecar, i serà així fins que tot sigui blau.
He rigut fins caure de cul a terra i he plorat fins estripar-me l'anima, he estimat com només s'estima una vegada, i m'he enamorat de les coses senzilles de la vida una vegada i una altra.
He viatjat pel vell continent i he deixat una petita part de mi en cada petjada.
He estat adulta i he estat infant, he descobert secrets i n'he desvetllat tants d'altres.
No he fet grans coses només he estat aquí per contemplar el món i he vist coses horribles i he vist coses increïbles. I he estimat, per sobre de tot he estimat i se que m'han estimat. I sóc feliç.
Si desaparegués en el gran blau no ploreu per mi, estic on vull estar i sóc la persona que vull ser.
Seguiu sense mi el camí, jo us esperaré.

Divendres...

L'avió s'enlairarà i quan aterri estaré per fi a NY....

Hores previes

Els nervis a flor de pell just allà al costat de les picades del mosquit tigre. Apareixen les pors i els dubtes de lo desconegut. Sortir al món exterior, fora de la capsula protectora de la rutina. Vaig a complir un dels meus somnis. La maleta a mitges, repassar llistats... passaport, carregadors, càmera de fotos, sabates, .... Mapes, guies, idees.