Combinacions "extranyes"

Passejant pel mig de Boston varem veure a un famós que associo amb la meva infància, amb la meva mare, amb una cançó surtin des de la cuina quan les tardes eren eternes i càlides, on les joguines sempre estaven escampades pel terra del balcó i els gats miolaven al descampat. I per un moment vaig sentir la temptació de sortir corrents darrere seu i explicar-li, com si fos el més important del món que aquella persona sàpigues que és part de la meva vida i del que sóc pq la meva mare n'estava enamorada. I somric al pensar la cara de poker que se li hagués quedat al pobre home si ho hagués fet. Però potser no era ell i la memòria em juga una mala passada i encara hagués estat pitjor ficar la pota d'aquella manera, no? Ara ja mai ho sabré... i la màgia continua.



(Enrique Iglesias i Juan Luís Gerra - Cuando me enamoro)