Deu dies per que en siguin deu de rodons.

No se pq quan vas néixer vaig creure que teníem un vincle especial, tenia deu raons per creure-ho, llavors tenia tan sols deu anys i el món era tot per imaginar-m'ho. D'allò crec que fa una eternitat i les coses ja no són el que eren. En algun moment del camí et vaig deixar anar la mà i et vas enfonsar sota l'aigua. Reconec que m'he dormit i de cop m'he despertat, com la Bella Dorment, i el temps s'ha escolat entre els meus dits. Et miro als ulls i ja no ets aquella joguina de pell calenta i olor a llet agre. Ja no portes xumet i no jugues a fer preguntes. Em costa reconeixe’t però se que ets tu, el cor m'ho diu. I tot i no tenir res en comú segueixo tenint la idea absurda que tinc deu raons per sentir-te especial, lligat a mi pel record d'una nena de deu anys que un dia va pensar que el món era diferent. Dintre de deu dies exactes tornarem a trobar-nos just allà on tot comença.

Coses que m'agrada fer

Els inicis de les relacions sempre són iguals. Emoció, nervis, impaciència i sobretot ganes de molt més. Sovint em passa amb totes les meves relacions, les humanes i les materials. Serà cosa de caràcter. La gent parla de capritxos, jo parlo d'amor. De primera vista, de amb el temps. Tan és, pq aquest cop la sensació és diferent, passatgera segur, però diferent. I és que el món és millor si s'està de cap per avall. I mentre ocupo el meu pensament amb agulles i teixits de colors, estructures en anglès i homeworks, amb cançons que no m'abandonen i gent que sí que ho fa, ara la meva futura fixació és posar-me de peus en l'aire i deixar la ment en blanc. Riure i fer un OM per la comunitat. Quan tot deixa de funcionar cal donar-li la volta i tornar a començar. Són coses que he descobert que m'agraden, coses que m'enamoren i no vull deixar de fer.

Botons

fa temps vaig escoltar aquesta cançó i em va agradar molt. I suposo que un dels meus propòsits d'any nou ha fet que torni a mi... ara no me la puc treure del cap.

.... Pq no m'escapi fes-me uns quants repunts... resegueix-me amb puntetes.....

Beth - Botons

Provant 1, 2, 3. ..

M'ha costat, ho reconec. Pero per fi ho he esbrinat. Per fi se com escriure entrades fins hi tot quan no estic asseguda davant l'ordinador. El problema seran les faltes que faré, primer pq no tinc opció als accents oberts i segon pq no tinc un corrector que faci de filtre a la meva incapacitat visual a detectar-les. A favor meu diré que el teclat es tactil i diminut, així que ja us podeu anar fent a la idea de com seran les proximes entrades.
La part bona de tot aquest avanç tecnologic és que puc escriure des d'on vulgui mentre tingui connexió a internet.
Benvinguts a l'era de la tecnologia!

Propòsits d'any nou sense pròposits

Benvinguts al 2011. Un any que sense jo voler-ho, sense jo esperar-ho a començat fort. Amb tot un seguit de propòsits que ni tan sols m'havia plantejat. Però hi són, un a un han anat caient com qui no vol la cosa i tan sols a dia 12 de Gener ja estic apuntada a quatre coses diferents i amb planificació de que al Febrer pugui aparèixer alguna coseta més.
I mentre els socis pressionen per saber el que s'embutxacaran aquest any avui tinc dia de presses amunt i avall amb els propòsits, amb les activitats que malgrat ser lúdiques col•lapsen el meu temps i la meva energia. El rellotge marca les hores que avui semblen més curtes que de costum. Esperem que demà sigui un altre dia i la feina sigui tan sols feina.