Deu dies per que en siguin deu de rodons.

No se pq quan vas néixer vaig creure que teníem un vincle especial, tenia deu raons per creure-ho, llavors tenia tan sols deu anys i el món era tot per imaginar-m'ho. D'allò crec que fa una eternitat i les coses ja no són el que eren. En algun moment del camí et vaig deixar anar la mà i et vas enfonsar sota l'aigua. Reconec que m'he dormit i de cop m'he despertat, com la Bella Dorment, i el temps s'ha escolat entre els meus dits. Et miro als ulls i ja no ets aquella joguina de pell calenta i olor a llet agre. Ja no portes xumet i no jugues a fer preguntes. Em costa reconeixe’t però se que ets tu, el cor m'ho diu. I tot i no tenir res en comú segueixo tenint la idea absurda que tinc deu raons per sentir-te especial, lligat a mi pel record d'una nena de deu anys que un dia va pensar que el món era diferent. Dintre de deu dies exactes tornarem a trobar-nos just allà on tot comença.