Ara que fas anys, tans anys. Ara que encara estàs amb mi, sempre amb mi. T'he trucat que encara estaves al llit, fent el ronsso fins l'hora d'esmorzar. Tu que tens el temps a les teves mans, enganxat al rostre, al somriure. Fas de la vida el pots o el que et deixen, o el que vols. Refunfunyes d'amagades i en veu alta, enfadat per la teva al•lèrgia a la maduresa. Enfadat amb les orelles del llop i els contes que acaben. Ets tan part de mi, que sense tu no seria jo. El meu refugi del món, la meva llum quan amenaça l'obscuritat. Ara que fas anys, tans anys no t'allunyis de mi encara que la son et vingui a buscar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario