M'he passat mitja vida fugint del dolor. Amagant-me, evitant afrontar les meves pors, no confiant amb la gent i tot hi així el dolor sempre et troba. Tan és que no apostis, tan és que no vulguis conèixer ningú, que esquivis mirades i visquis pensant que la màgia ja no existeix, pq el dolor no és limita només a un tipus d'amor. Pq sempre hi ha gent que estimes i que tens por a perdre. A perdre per sempre. Estimo, els estimo i tot i així els perdre.I serà una pèrdua devastadora, grisa. No quedaran ruïnes pq no hi haurà res a reconstruir. Hauré d'afrontar un futur ple de la vostra absència. Abandoneu batalles i doneu per perduda una guerra que ja no va amb vosaltres. Però segueixo tocant la tuba a través de la boira pq sapigueu que jo no em rendiré, fins l’últim sospir estaré al vostre costat maleint el temps, la vida i encarant tots els deus, profetes, o àngels que s'atreveixin a robar-me el que és meu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario