Obsessions

Tinc clar que m'obsessiono amb les coses, amb els objectes i no focalitzo un camí en concret a seguir. Sóc com una estampida que poc abasta i molt destrueix. Un dia em llevo i resulta que el meu objectiu s'ha convertit en pots de vidre, els col·lecciono a milers per tota la casa. Ocupen prestatges, taules, cadires i fins i tot el terra n'és ple. Pots de vidre de totes les mides i formes, amb tapa i sense tapa. Pots de conserva i de melmelada, pots de vidre transparent o de colors. I quan ja crec que tinc tots els pots de vidre del món, la passió desapareix i es tornen avorrits, silenciosos, obstacles a saltar per anar al bany. Fins i tot el gat sento com camina amb una pota dins d'un dels pots de vidre. Desperto d'un somni de vidre i ja no em semblen tan bonics. Passo la tarda desanimada al sofà contemplant com el dia es mor rere la llum, sento que m'he deixat portar per una obsessió absurda que s'ha esvaït tan ràpid com va arribar.

De sobte em poses una caixa grossa de cartró sobre les cames i dius que anirem a regalar pots de vidre per la ciutat. "A la gent els hi fan falta, saps? te'ls havies quedat tots".

Es ven entrada la nit quan torno cap a casa cansada i satisfeta. Ningú sabrà que he estat jo, però he retornat tots els pots de vidre que m'havia quedat. La gent estarà contenta de tornar a tenir confitures i un lloc on posar els llapis de colors. En entrar de nou la casa torna a tenir el seu aspecte original i fins i tot el gat dorm tranquil en un racó.

Somrius mentre em fas el petó de bona nit, respirem alleugerits que la meva obsessió pels pots de vidre hagi acabat.

Surt el sol i amb ell un nou dia, des de la finestra oberta sento a la gent exclamant contenta el retorn del vidre a les seves cases. Obro els ulls, veig la llum, m'incorporo i en posar els peus a terra em dono conta d'una cosa... que m'agradaria tenir un motlle Nordic Ware. I tu esclates a riure.