Un segon per parar el món

Com cada mati arriba esbufegant a la cruïlla. Just per veure en hora punta els cotxes passar. El semàfor en vermell li permet recuperar l’alè i amb la mirada busca entre la gent que ocupa els cotxes. No li cal preguntar-se, sap que no és possible. Coincidir. La ciutat és molt gran, la gent es mou amunt i avall, i depèn de molts factors, masses. Un sol segon cal per a que res es doni. Però avui, el segon esperat ha arribat. Aquell que les seves retines retenen inclús després d’haver passat. El món li ha concedit un segon, lent, tranquil, silenciós. Com a càmera lenta veu passar l’últim cotxe, solitari, a l’altra banda del carrer. Passa de llarg camí del seu destí, sense saber que parada en l’altra vorera hi ha algú que l’observa. L’observa. De peu, en mig de la gent, amb els peus freds i les mans a les butxaques. I per primer cop no sent res.

Com cada mati arriba esbufegant a la cruïlla. Just per veure en hora punta els cotxes passar. Y passen.