Fa tan de temps i si miro enrere sóc capaç de recordar cada detall, cada cançó. I per sort encara som els que érem, amb les mateixes il•lusions i les mateixes esperances. Fins i tot el més petit de tots segueix sent un pallasso vestit de superman. Va ser un regal únic i irrepetible. Els 7, potser aquest any que neix amb tantes ganes ens porti pau i felicitat a cadascun de nosaltres. O potser seria millor dir...
En Josep, més somnis plens de capes i força suficient per vèncer als dementors que venen per espantar les seves nits. A la Núria, mil rialles adolescents i menys silencis a taula. Per en Xavier, cinc centímetres més, la lliga i una novia comprensiva. A l'Edu, molta sort en la seva aventura laboral i prudència en la carretera. A la Viole, que sigui molt feliç sota les seves idees, que ser diferent és difícil i no sempre te, per la nostra part, tota la comprensió que es mereix. A l'Estel, li desitjo un any amb pis nou, seguretat en si mateixa i que no em torni a convidar a una barbacoa. I per acabar jo desitjo per mi molta pau interior, tardes plenes de rialles i estius al nord.
I que l'any que ve siguem tots els que em estat, que no falti ningú i puguem tornar a escalfar el pal mentre cridem allò de "Ja està???".
No hay comentarios:
Publicar un comentario