sábado, septiembre 15, 2007



Pq serà que les males noticies i els canvis sempre venen acompanyats de més males noticies i canvis? Aquest estiu, aquest any sencer he guanyat i he perdut, he apostat i encara espero guanyar de nou. Quan tot va genial sempre et falta algú, recordes algú, algú que has perdut. Ens passem la vida acomiadant-nos de gent a la que estimem, gent a la que sempre trobarem a faltar. I malgrat la melancolia constant avui sóc feliç, molt feliç. Pq quan deixi de tenir por, quan accepti que m'estimen, i que no marxarà, aprendre a ser més lliure, i a conèixer el món que s'obre als meus peus. I com sempre la impaciència fa de les seves, i la nena que porto dins fa pataletes a les tres del matí. No se que serà de mi demà, no se a quanta gent trobaré a faltar, només se que els estimaré a tots pq no se fer-ho d'una altra manera.

1 comentario:

Nick Marshall dijo...

No dejes de escribir, te estaré leyendo.

martes, junio 19, 2007