No, no creguis que m'he oblidat del cafè que hauríem d'haver fet. Ni tampoc de deixar-me caure per aquí després de tants dies. Divendres per la tarda i les coses es compliquen. Una hora de conversa per aquí, un postre a mitges per allà i preguntes a resoldre a dues bandes. Per postres una feina d'última hora que sense ser urgent bé de gerència i la cosa és més seriosa del que voldria. Així que la promesa d'un cafè després de dinar es complica i s'acaba trencant.
I és que una, a vegades, tot i crear vincles amb la gent amb la que treballes, no tens temps per escapar-te ni cinc minuts per anar a fer la xerradeta a la nova cuina.
Potser pq era divendres i la ment està més de cap de setmana que mai, ahir va ser un divendres de converses. I no us ho negaré, m'agrada perdre el temps de tan en tan amb la gent que m'envolta, parlant de tot i de res. Pq tot i no triar els teus companys de feina tinc la sort d'haver topat amb gent d'allò més maca. Gent que a vegades s'enfaden, però sovint et cobreixen les esquenes més del que ens pensem. Gent que inclús pot arribar a viure molt lluny, gent a la que no has vist més que dues vegades i a la que no pots evitar d'apreciar. Persones que s'han creuat en mig del meu camí i sense adonar-nos caminem junts en silenci per la vida. Compartir riures i somriures, converses a mitja veu en mig del passadís i reganyines varies, fan més portable aquesta vida laboral.
Prometo complir la meva promesa d'un cafè després de dinar.
I és que una, a vegades, tot i crear vincles amb la gent amb la que treballes, no tens temps per escapar-te ni cinc minuts per anar a fer la xerradeta a la nova cuina.
Potser pq era divendres i la ment està més de cap de setmana que mai, ahir va ser un divendres de converses. I no us ho negaré, m'agrada perdre el temps de tan en tan amb la gent que m'envolta, parlant de tot i de res. Pq tot i no triar els teus companys de feina tinc la sort d'haver topat amb gent d'allò més maca. Gent que a vegades s'enfaden, però sovint et cobreixen les esquenes més del que ens pensem. Gent que inclús pot arribar a viure molt lluny, gent a la que no has vist més que dues vegades i a la que no pots evitar d'apreciar. Persones que s'han creuat en mig del meu camí i sense adonar-nos caminem junts en silenci per la vida. Compartir riures i somriures, converses a mitja veu en mig del passadís i reganyines varies, fan més portable aquesta vida laboral.
Prometo complir la meva promesa d'un cafè després de dinar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario