Divendres poètic

Avui com cada divendres des de que sóc per aquestes contrades que he rebut el mail del "divendres poètic". Potser una poesia que ja havia penjat en el blog o potser no, ja ni ho recordo. Són paraules de Miquel Marti i Pol, paraules que un dia algú hem va dedicar. I m'ha recordat ja de bon matí altres dies feliços, estius plens de llum i llibertat. Lluny dels meus per un instant, gaudint de la vida en el únic lloc que sempre m'agrada tornar. Avui reescric les paraules d'un vers antic, us deixo gaudint dels vostres propis records...

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí Pol

(Del llibre de les absències,)
(FRAGMENT