No teniu la sensació a vegades d'estar submergits sota l'aigua? De flotar en la immensitat de l'espai obert, arrossegat pels corrents. En un profund silenci. Veient com el sol brilla allà dalt i els cabells, que acaricien suaument les galtes tapant la visió. Sota l'aigua, no hi ha res. Les cames no pesen i els batecs del cor provoquen petites ones que s'allunyen ràpidament.
Bé, de fet m'agradaria estar sota, sota l'aigua.
Passen els dies que s'omplen dels detalls rutinaris que ràpidament oblidem, s'omplen de mirades, de records, de tacte i mals humors. Sota l'aigua tot pren un altre color.
El mes de febrer ha portat de tot una mica, de tot i més. Les coses bones es superposen a les dolentes i viceversa. Però tot en un espaitemps distint, confús, aletarga’t.
Bé, de fet m'agradaria estar sota, sota l'aigua.
Passen els dies que s'omplen dels detalls rutinaris que ràpidament oblidem, s'omplen de mirades, de records, de tacte i mals humors. Sota l'aigua tot pren un altre color.
El mes de febrer ha portat de tot una mica, de tot i més. Les coses bones es superposen a les dolentes i viceversa. Però tot en un espaitemps distint, confús, aletarga’t.
És el que te viure sota l'aigua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario