Buenas!!Doncs ara que tinc per fi un segon per respirar m’he posat a llegir i he observat que sense voler s'ha obert un debat.
Doncs bé, la meva opinió al respecte és molt simple i no segueix cap raonament fonamentat en uns gran coneixements de la situació actual, però bé tots hem de tenim una, no??!
Crec que tot i semblar nacionalista i dictatorial hauria d’haver més cinema en català. Núria, estic amb tu que prefereixo veure-les en castellà, serà la força del costum, la idea que ja tenim preestablerta sobre la veu de cada actor. Però entre el que ens han imposat i la recent moda de no traduir els títols de l’anglès, estan poc a poc, apoderant-se de tot l’àmbit popular.
Quan vaig estar a Paris, el noi que ens va fer de guia ens va estar explicat que a França hi ha una llei que tot ha d’estar traduït al francès. Tota paraula que ve de fora (anglesa sobretot, ja sabeu lo que a la gent li agrada els anglicismes) te una traducció. Imagineu-vos lo que arriba a treballar la “Real Acadèmia de la Llengua Francesa”!!
I malgrat repetir que pot semblar molt “imposicionari” per la meva part, crec que hauríem de fer el mateix. La llengua és viva i rica mentre la gent la parla. Del contrari entra en declivi i mor. No ens hem d’oblidar que la nostra és una llengua minoritària, sovint confosa amb un dialecte del castellà (no hi ha cosa que hem faci més ràbia). Som un país que ha crescut i creix amb la immigració (tan de fora com de l’estranger), un poble bilingüe el qual lluita constantment pel seu reconeixement. I sense voler sonar més nacionalista, que no ho sóc, de fet no tinc postura política definida, hem de ser tolerants però no transigents pel que respecta a les nostres senyes d’identitat.
Apa, he dit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario