Dissabte tinc un sopar, dissabte he convidat a la gent a venir a casa. Cuinaré jo. El primer, el segon i fons i tot el postra els faré jo. Però tot està potes amunt. El desordre habitual ara resulta que no m'agrada tant i no se quan podré posar-m’hi. Ara ja tinc presa, ara ja les hores se'm tiren al damunt. I vaig cansada, tan cansada que al arribar a casa no tinc ganes i faig la "vista grossa". Els plans sempre solen sortir del revés espero no se'm cremi res!
Tinc ganes d'obrir les portes per rebre a aquestes cares noves. Cares que començo apreciar i no voldria pas que no s'ho passessin bé.
No són amics meus, ni mai ho seran, però se que tampoc és un impediment per agafar carinyo a la gent. Tinc ganes de tornar a riure, d'omplir la casa de llum amb els seus somriures, amb els somnis compartits i sempre tu al meu costat. Per sempre més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario