La tornada

Les coses passen i passen de llarg.

He tornat de les vacances amb les piles carregades, una mica desubicada i amb el pressentiment que s'acosta l'octubre.

Tinc motius per pensar que les coses estan canviant, de mica en mica, vull creure que aquesta vegada sabré fer les coses millor. Sóc potser massa optimista, seran els dies de sol i platja que he tingut aquest any, que malgrat tenir pocs dies de vacances els he aprofitat per no fer res absolutament transcendental. I tot i això, els fils invisibles que ens uneixen a les persones s'han anat embolicant més i més.

Aquest darrer any ha estat un any de coses de grans. Les meves amigues de tota la vida s'han convertit en mares, altres s'han casat i les de sempre segueixen de festa en festa gaudint de la festa major. I segueixo somrient quan el passat se'm presenta en forma de coincidència inesperada i trontolla de nou el meu present. Somric pq segueixo pensant que és millor una vida una mica complicada que no pas la rutina del dia a dia.

Agafo aire, el setembre no serà un inici gens agradable... sort que divendres que ve tornem anar de concert i per un segon tornaré a estar tancada en un record que no vull oblidar.
Mentre les llums de la tarda s'apaguen lentament espero el fred entri tímid aquesta vegada.