De cop i de volta sense ni tan sols esperar-ho ha arribat el 4 de setembre. Encara no m'explico com ho ha fet tan ràpid. Recordo amb nostàlgia (com es recorden totes les coses boniques) les quatre estirades en el llit gran de l'habitació petita, cantant les cançons en veu baixa per no despertar als veïns, somniat en que potser algun dia seria 4 de setembre una altra vegada. D'això ja fa un munt, una vida sencera que ha passat en un sospir.Aquesta nit anem de concert, les tres, com sempre i des de fa molt, com m'agrada i amb els nervis a flor de pell per desgallitar-nos a cor amb la multitud. Avui serà un dia feliç, tot i haver començat amb ensurts d'infart de matinada, amb descobriments sorprenents sobre els gustos de les persones i amb el secret a crits d'uns bitllets d'avió a la butxaca.
Ens veiem a la cua, a peu de Montjuïc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario