Aquesta nit dono voltes per la casa buscant no se que. Regiro els calaixos una vegada i un altre amb l'esperança de trobar el que he perdut. Obro portes i les torno a tancar. Porto posades unes sabatilles cinc números més gran, de color blau marí. Porto posades les teves sabatilles d'estar per casa per no oblidar-te, per sentir-me més acompanyada.Cansada m'assec al llit abraçant un estúpid coixí, mai m'han agradat els objectes inanimats. Però ara és l'únic que hem queda de tu. Un estúpid coixí i les teves sabatilles.
Una reverencia, un dolç peto en el peu i la meva vida sortint per la porta.
Serà un hivern com qualsevol altre hivern. Un nadal, ple de llums de colors que il·luminaran els carrers d'aquesta ciutat. Que diferent serà tot, ara que porto les teves sabatilles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario