Es després de la pluja, d'un complicat final d'estiu, que el sol torna a brillar com si mai hagués marxat. Ara que s'acosten les tardes de pluja, les nits sense tu, la rutina m'ofega. I costa ubicar-nos de nou dins els dies grisos i el demà sense futur.Lluito contra el món i contra tu, lluito per uns somnis que fa molt vaig perdre i ara vull recuperar.
Les coses són senzillament simples. Aquest cop l'octubre no arribarà a la meva vida, i ho faré per tu.
Ara, quan ja tot és massa tard, ara que de nou he perdut, ara quan les cadenes s'han trencat i han desaparegut els llaços vermells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario