Un dia feliç

Ahir va ser una dia feliç, un feliç i tranquil dia d'aniversari feliç. Tot i el pes dels anys i la distància insalvable dels anys més feliços, d’innocència i de somnis, no em fa por complir un any més. No m'espanta l’abisme que cada vegada és més gran sota els meus peus, el cementiri dels somnis per complir ni tampoc la rutina angoixant que ens envolta. Ahir va ser un dia on el sol va brillar en un mes de Maig plujós. Vam anar a esmorzar en un lloc nou, un lloc súper bonic, i llavors tot va girar de manera tranquil•la i especial. Al migdia l'emoció del moment ens va dur a caminar mil quilometres per anar a veure una torradora i em vaig perdre en un món culinari que cada vegada m'agrada més. I per la tarda, quan el sol ja queia i la ciutat prenia aquell caliu de diumenge per la tarda, on el temps no existeix i la gent surt al carrer, el meu ànim va començar a defallir. De cop em vaig trobar sola, asseguda al sofà de casa mirant el meu company de solitud, l'aigua tèrbola i la taula sense recollir. Per un instant la tristor em va atrapar i gairebé el sofà guanya la partida. Per sort, tinc una neighbor, una neighbor genial que just va trucar per recordar que havíem quedat per fer un batut. Un batut que es va convertir en el primer gelat de la temporada, i com no, un gelat de la plaça Revolució. De cop i per sorpresa el meu gelat tenia unes espelmes gegants que anunciaven al món que jo no moriria als 28. I vaig bufar les espelmes, i vaig demanar el meu desig, un desig que va en pack i que engloba tota la meva vida. Somnis de futur. Vaig somniar amb la meva casa verda, amb el local de a baix i bé, amb altres coses que potser algun dia no arribin mai.
Vaig acabar un dia genial amb un missatge que ja no esperava, amb unes paraules que no deien res i que deien "m'he recordat". Els últims minuts del dia, ja a les hores bruixes, estava amb la persona que més estimo en aquest món, la única que no m’abandonarà mai, amb la que puc comptar sempre sigui qui sigui jo.
Ahir va ser senzillament un dia genial.