Fent neteja

Un dia qualsevol de primavera la casa queda potes amunt, escombrar, fregar, rentar. Tot queda lluent per rebre amb els braços oberts la nit de Sant Joan. Sota el llit piles de sabates ordenades i llustrades, bolsos d'estiu i les xancles de la platja. Però sota el llit hi guardo moltes altres coses. Secrets. Una caixa plena de coses de ja fa molts anys. I de sobte em trobo de nou obrint la caixa de Pandora, des d'on surten vells fantasmes que no espanten i llegeixo de nou les nostres paraules.
Somric, al contemplar la tonelada de papers que guardo. Mails i més mails de dos desconeguts passant la tarda. Torno a llegir històries de cafès que mai es van fer, de sobres plens de factures i d'un coronel (o era capità?) anomenat Marcos que no se d'on va sortir. Sempre he tingut una assignatura pendent, ordenar tota aquella història i donar-li forma, potser algun dia sigui capaç. Era divertit parlar de res i de tempestes amb un desconegut. Llavors tenia un amic, que conduïa de nits i fumava en pipa. Ara, que parlo des de la indiferència del pas dels anys, somric aquelles paraules que tan m'agradava escriure. Un joc innocent. Un secret. Una abella que revoloteja en l'albor del temps.