De vegades ens aixequem amb el peu esquerra i serà el temps però últimament tots els dies són de peu esquerre. I quan això succeeix és que la vida necessita una empenta per seguir endavant. Pintar nous horitzons, respirar nous aires. Un redecora la teva vida que impliqui des del pintaungles fins a l'hora d'anar a dormir. Canviar el fus horari, canviar el clima, i sobretot canviar el color de les cases i el cel. Però no se si tinc edat per fer unes coses o per fer unes d'altres. Si la vida és tal i com nosaltres volem pq no hem sento plena amb la vida que tinc? M'he quedat per por, per por a moltes coses, al canvi, a sentir-me sola. I no me adonat que ja ho estic.
1 comentario:
Hola!
Em torno a passejar pel teu espai i decideixo comentar-te pq... MAI ÉS TARD si et ve de gust i et sents amb forces.
Renunciem per por però... de vegades aquella qe ens ha frenat és el detonant per començar a accelerar de nou en un moment determinat.
No hi ha edats, hi ha un "ara".
Em veig massa reflexada en el teu text... ains!
Una abraçada
Publicar un comentario