Goteres

Mentre el món mira cap al Japó i les fuites nuclears. Mentre creuen els dits per a que tot es solucioni d'una manera ràpida i efectiva. Mentre les webs de cercadors de vols es col•lapsen en busca d'una sortida. Avui, aquí, anem tots amunt i avall, corredisses pels passadissos, gent amb cubells d'aigua i socis amb bayetes. I és que l'edifici a decidit fer figa. O barca...
I és que a Barcelona plou a bots i barrals, el dia transformat en negra nit. Una ullada en sèpia del món modern.
Rierols d'aigua baixen carrer avall i el nostre edifici, amb complexa d'un vell vaixell mercantil, sura a la deriva entre la resta d'edificis de la ciutat. I el va i ve de les onades fa que tots dansem al ritme d'una musica silenciosa. En mig de la tempesta s'escolten crits de "achicar el agua" i som-hi tots a treure l'aigua per les finestres. Arremangats i amb botes de goma pugem i baixem plantes i segellem aquells despatxos que ja no podem salvar. I a tot això el veí del davant segueix fent fotos d'amagades a l'altre banda del carrer, creient-se amagat dins la foscor de l'habitació.
Qui deu ser???
Avui de segur que anirem a dormir baldats, tanta feina i tanta aigua sort en tenim que la gent de maquines estem a les ultimes plantes i aquí encara l'aigua no ha arribat.