Estic aquí ben sola en el despatx!!! El dia és una merda, ho puc veure a través de la finestra que hi ha al final del passadís... i el meu cap està com ell, molt ennuvolat!!!!!!!! No paro de pensar amb ell! Pq??? "Amiga", NO tornarà!!!!!!!!!!! I m’ofego més que mai... segurament estigui ja a B____, aquest finde son ja les festes. Tothom estarà allà dalt menys jo, que ja no hi pinto res, si és que alguna vegada he pintat algo.I rellegint algun mail seu, bé, dels seus últims mails, pq fa com un mes que no tinc noticies seves, m’estic morint. I jo no penso trucar-lo, se que no puc fer-ho, per dignitat, per orgull, pq ja no hi ha res a fer. Estic farta cansada de tan pensar i pensar, no tornarà, mai més, no tornarà, mai més... pq no m’entra en el cap??? S’ha mort, se que és com si s’hagués mort, pq encara sento tot això per ell. Pq mai se m’ha tingut en compte??? Jo sí l’estimava, jo si que estava enamorada d'ell, i encara ho estic, pq he estat jo la que ha perdut tant???? Pq no han valgut per a res tots els meus sentiments???? Se que el món no s’acaba, que segueix girant sense mi, sense ell, sense els dos. "Amiga" pq???? No tornarà, i no suporto la idea de no veure’l. Saps fa 72 dies que no el veig, que el vaig perdre...Joder!!!!!!!!!!!!!!!!!! No puc més.... Estic tant morta de fastig que no se que fer... i només son les 11 del matí. Sort que demà marxo, pq no suporto estar tan a prop seu... Ja ja ja bé, quan dic a prop és en sentit figurat ;p Totes les cançons parlen de mi, quina tonteria oi??? Doncs no, t’ho dic en serio. "Amiga", jo només volia ser feliç, amb ell. Que tinc tan dolent???? Que he fet tan malament, tan greu pq em tracti així??? Odio la seva indiferència, no em podria fer més mal ja... o potser si??Necessito un respir, no puc seguir així. Per més que dissimulo tots els dies penso en ell, involuntàriament torna a mi, un moment, una cara, un lloc, una sensació... els records s’amunteguen els uns amb els altres per passar la llista del dia, i mai en falta cap, al contrari cada dia apareixen records nous, coses que no havia tornat ni pensar... Sento atabalar-te amb les meves cabòries quan tu tens problemes de veritat, es que no sabia a qui escriure...
Resposta:
Meri, sé que quan llegeixis aquest mail ja seràs de nou a casa hauràs tornat de la teva falsa fugida a Milà, i dic falsa, perquè tant tu com jo sabem que per més distància que posis entre tu i ell no et servirà de res, no són els quilòmetres els que et tenen atrapada és el teu cor que no et permet mirar endavant. Podries anar a l’altra punta del món i et seguiries sentint igual de desgraciada. Saps que no puc dir que sé el que sents perquè no seria veritat, però si que et puc dir que hem sap molt greu veure’t així i no saber que fer per ajudar-te. Sé que per més que et digui que tot passarà i que ni ell ni ningú val tant com perquè ho passis tan malament, no et servirà, no seran més que frases tòpiques que has escoltat i tu mateixa t’has repetit mil vegades, igual com dir-te que ja està bé d'autocompadir-se, que un simple noi no pot amargar-te la vida, o mil frases que ja coneixes, però que encara no ets capaç d'interioritzar,i fins que no te les creguis i estiguis totalment segura de tu mateixa, sabent que no necessites cap "ell" al teu costat, que tu sola tens tota la força per tirar endavant i ser qui sempre has somiat, res tindrà sentit, has de creure en tu de la mateixa manera que totes nosaltres hi creiem, però cal que siguis tu. Nosaltres no podem fer les coses per tu ni podem sentir el q sents tu, x això no sé com et sents, només sé que ens tens al teu costat per aguantar qualsevol cabòria, però és l’única cosa que podem fer, estar al teu costa i intentar que no t’enfonsis, xò només això, intentar-ho tu ets qui ha d’aprendre a viure sense ell, deslligat d’ell i del que éreu perquè ja no hi ha res a fer, no et facis mal pensant en els bons i els mals moments, ja han passat, punt. Ara és hora de mirar endavant per difícil q sigui i impossible que sembli d’aconseguir-ho, ho has de fer, i ho has de fer tu sola i abans no et faci més mal.
Gràcies per tot, per ser-hi sempre, per escoltar-me sempre, per recolzar-me sempre...
No hay comentarios:
Publicar un comentario