Marxo, fugint de tu a terres italianes. Per no trobar-me "llunes de Vallirana" en les meves nits. No puc soportar més el dolor, de tot el que mai has sentit per mi. Ironies de la vida, el buit que tu havies de sentir per no tenir-me entre els teus dies, resulta que també me l'has passat barrejat entre les fotos i records d'un ahir que era tot nostre. El temps no difumina, ni tanca ferides. T'odio!!!!!!!!!!
Per fer de la meva vida només dies grisos. Només et dessitjo tota la desgracia que has fet caure sobre mi. Espero que tinguis el cor trencat la resta de la teva vida, és al que m'has condemnat per obligar-me a estimar-te. Llunes de sang contemplin els teus ulls, sang d'un cor que mai més tornarà a veure la llum del sol brillar sobre tempestes d'estiu a la bora del mar. En la foguera de Sant Joan cremaran les fotos d'un pasat que per mi ja no exiteix i no ho ha fet mai. I deixaré de tenir com a banda sonora la música del Bruce, que mai m'ha agradat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario