martes, abril 24, 2007

Un deute pendent


Pq sense voler vaig cometre un error, oblidar-me de tu va ser una falta imperdonable. Saps que mai ha significat girar-me d’esquenes a tu. Aquest és el meu petit homenatge a una de les persones que ara se que sense ella ara no estaria on sóc. Segurament fa molt de temps hagués llençat la tovallola, hagués deixat de lluita pel que crec, si no fos pq la seva força es contagia. I malgrat no entendre’ns la meitat de les vegades se que sempre sabràs el que penso quan a mi no vinguin les paraules. Mai ho havia dubtat però potser no sabia fins a quin punt.
En la meva vida tinc dos pilars, la meva família i les meves amigues, constants i permanents immòbils en el pas del temps. A tots ells els hi dec el que sóc, amb tots els meus defectes.
Però avui et vull crida ben alt: GRACIES!

1 comentario:

Anónimo dijo...

gràcies porta accent!