Plou?

De matinada escoltava caure la pluja pel pati de llum, sentia com es trencaven les gotes d'aigua contra les plaques de fibra de vidre. En el silenci del mati tot s'escolta. Les passes al pis de dalt, els banys de les cases del costat i el despertador, amb el seu tic-tac habitual. Fa un dia gris, amb un cel enteranyinat, que no sap si vol seguir plorant o deixar pas al sol que tan ens agrada aquests dies. Catalunya esta de sequera i Barcelona s'aixeca amb l’asfalt mullat, potser l'home del temps no sap que on a de ploure és a les muntanyes? De camí cap a la feina l'aire era primaveral, per primer dia en molt de temps no feia gens de fred. No aquell fred que es cola sota l'abric i et talla la respiració, se t'arronsa l'esquena i el nas se't posa de color vermell. Avui per ser un dia gris, plovia. Plovia només per recordar-nos que era primavera. Per fer-me una mica més feliç just abans de la batalla matinal de telèfons i mails, de mal entesos i desaires, per sort he trobat una aliada, algú que m'ha estalviat molts mal de cap.