Souvenirs

Dels meus viatges sempre porto regals, souvenirs típics dels llocs per la col·lecció de la meva mare. També porto gorres, gorres de tots i cadascun dels llocs pel meu pare. Corbates pintoresques, amb tulipes, amb trebols d'un verd intens, amb el mapa del metro de Londres, totes pel meu avui. I els didals que mai se m'obliden per la meva avia. Sempre que m'escapo torno carregada d'il·lusió, amb les butxaques plenes de records i regals "extranys" a la maleta. Cadascun d'ells, al llarg dels anys, a iniciat una col·lecció si més no quelcom imposada pels meus souvenirs. I mai falto a la cita. M'agradaria seguir fent-ho, pq m'agrada, pq sí. No hi ha una explicació coherent. A molta gent acaba per incomodar-lis aquests objectes molestos que mai saps on posar, que no queden bé amb la decoració i que empipen tan a l'hora de fer dissabte. Però a mi m'agrada buscar-lis un lloc a cada una de les persones que tan estimo en els meus viatges. Pq tot i ser lluny, tot i fer la meva vida lluny d'ells (no trucar tan com voldrien), els porto sempre en el meu jo, que no seria el mateix sense les seves peculiaritats.

I m'algrat no ser qui era, continuo endevant.