ViscA Barcelona!

D'un temps ençà que ens assetgen els canvis de direcció. Canvis que fan adonar-me de com m'agrada la meva vida en aquest punt, en aquest precís instant. Res no canviaria si pogués. Si pogués. El vent fa virar les veles de vaixells que m'acompanyen i jo, a la deriva dels meus pensaments, hem perdo en les decisions que hauria de prendre. I sec, i espero. Espero.
Barcelona m'agrada. Els seus carrers, la seva gent, visc en una Barcelona plural i multicultural, on sempre puc trobar un "paki" obert per comprar un Ben&Jerry's de xocolata, on sempre hi torbaré un mojito per compartir o una plaça que encara espera ser descoberta. La ciutat dels guiris vermells com tomàquets, passejant amb xancletes sigui estiu o hivern. Els seus edificis centenaris, de bellesa oblidada per la quotidianitat. M'agrada la Barcelona de balcons amb bicicletes i aires condicionats. De guitarres nocturnes que guien els navegants de matinada. Aquella que dorm la migdiada els dissabtes per la tarda, aquella que no plorarà el dia que ja no hi siguem entre els seus carrers. I pq no, la Barcelona de les obres de Lesseps, la que talla el metro en cap de setmana i t'obliga a baixar caminant, la que fa vaga de conductors de bus. La Barcelona dels camions de escombraries a mitjanit, la que vesteix de parets grises per la pol•lució. Inclús la Barcelona que tolera a inconscients que tiren petards des d'un 4º. Barcelona va ser una de les millors decisions que he pres. I tot els nous aires que bufen cap a l'interior, navegaré mentre pugui contra corrent, cap a mar obert.