De fet ja fa dies que resideixo entre les meves quatre parets, repintades de grana, i la muntanya de papers sobre la taula. Tornar al món real cada vegada costa una miqueta més. Pel matí les portes del bus sobren i per un segon tinc la sensació que no hi pujaré, no aquesta vegada. Però la inèrcia dels dies no hem deixa escapar, i el conductor confós al no entendre la situació tanca les portes finalment a la meva esquena. Atrapada de nou en el bucle del món laboral. Serà per això i per tot plegat que fa dies que no dormo bé. M'ataquen els mal sons, de monstres i persones, del passat i del present. I el rellotge no deixa mai de fer tic-tac. Necessito vacances, necessito jubilar-me. Que lluny queda ja tot...
No hay comentarios:
Publicar un comentario