Quan un es para a observar per un moment el seu voltant sempre et sorprèn el pas del temps. Caminant sempre ràpid cap endavant fa que no et donis compte de com canvien les coses. Hi ha llocs, secrets, els quals amaguen records de la meva infància, de la meva adolescència. Alguns han desaparegut, altres s'han transformat i els menys contenen encara l'essència del que van ser. Hi ha verds que encara són intensos, cels blaus i muntanyes que resisteixen immòbils esperant la tornada. En canvi nosaltres envellim a una pas accelerat. Ens apaguem sense adonar-nos, estem aquí per un temps curt i sovint som incapaços de gaudir-ho.M'he perdut els detalls, els dies, les persones. En prou feines recordo. Dono per suposat coses que no són ja. Miro als ulls a un parell d'adults que no ho eren tant fa molt anys i se que els trobo a faltar.
Suposo que quan el temps acabi per mi i la gent ja no hi sigui, sempre podré tornar a recordar-los d'allà on venen. Pq el color verd, el blau existiran als meus ulls mentre jo visqui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario