Plou, i com sempre que plou vull perdrem entre els llençols de la nostàlgia, amiga que últimament no visito gaire. Però avui plou i reconec que fa dies que et creues entre els meus pensaments diaris. No m'entristeix el teu record, serà que ho hem fet tan bé que no pot haver pena entre tu i jo, et trobo a faltar, i d'això tampoc estic gaire segura. I jo, que se per on pares els divendres per la tarda, somric al pensar-te amb pantalons curts corren amunt i a ball amb un xiulet als llavis. Serà que plou i amb tu he compartit moltes tardes de pluja, m'agradaria tenir-te molt a prop per explicar-te a cau d'orella tot el que ja m'ha passat aquest 2010. Potser només sigui una tonteria, un desig de les gotes de pluja. Un deliri d'aquest mes de gener.Avui, serà que plou i tot encongeix una mica, el món, Barcelona, els carrers, les parets...
Ara que ets allò que no tornarà mai et trobo a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario