Se que parles amb mi...

Se que parles amb mi des del silenci de les paraules escrites. I m'agrada saber que tot i no necessitar a ningú, molt en el fons em "necessites". Agraeixo les teves paraules, són un consol que avui no esperava trobar. Són per mi molt més que les negatives i els ultimàtums plantejats. Espero que sàpigues que per a mi signifiques el mateix. Que passi el que passi, signifiques el mateix. Sovint medeixo el món amb regla de fusta, sovint necessito sentir-me segura darrera mil capes de mantes d'estabilitat fingida. Porto dies sense dormir, mal sons de discussions per armaris i calefaccions.
No començo l'any amb bon peu, tot i esperar que aquest any fos un gran any. Però les teves paraules escrites hem donen llum en aquests dies d'hivern. Gràcies per abraçar-me quan ho necessito i no ho dic, gràcies per ser amb mi fins hi tot quan no sóc capaç d'escoltar, gràcies per intentar entendrem tot i no entendre'ns mai, gràcies per ser un dels meus pilars, una de les meves mantes d'estabilitat.
Amb tu fins a la fi del món (tot i no poder-ho fer literalment).